SANTA MARIA DE COVET
Joia de l'art romànic del segle XII, l'església de Santa Maria de Covet amb un dels pocs triforis conservats a Catalunya...
ENS SITUEM A: Covet, un petit poble situat a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida, Catalunya. Es troba al municipi d'Isona i Conca Dellà, a l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià).
NOS SITUAMOS EN: Covet, un pequeño pueblo situado en la comarca del Pallars Jussà, en la provincia de Lleida, Cataluña. Se encuentra en el municipio de Isona y Conca Dellà, en la umbría del Montsec de Rúbies (o de Meià).WE ARE LOCATED AT: Covet, a small town located in the region of Pallars Jussà, in the province of Lleida, Catalonia. It is located in the municipality of Isona and Conca Dellà, in the valley of Montsec de Rúbies (or Meià).
ATENCIÓ! És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut.
Índex
Situació Geogràfica de Covet
Santa Maria de Covet, una joia del romànic del segle XII, s’alça majestuosa al petit llogaret de Covet, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà. Protegida per la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià) i amb la Serra de Comiols a sobre, aquesta església no només és un testimoni de l’arquitectura medieval, sinó també de la vida que durant segles ha travessat aquest territori.
No gaire lluny d’aquí, les antigues rutes de transhumància s’entrecreuaven amb els camins dels pelegrins, creant un teixit de senders que connectaven pobles i cultures.
Un d’aquests punts estratègics era l’Hostal de les Moreres, situat al camí que unia Tremp i el Coll de Comiols, a la vora del riu de Conques. Aquest hostal, que durant segles va oferir descans a pastors i viatgers, va deixar de funcionar a la dècada de 1950 i, amb el pas del temps, va ser enderrocat, esborrant físicament una petita part de la història viva del Montsec.
Les carrerades i cabaneres (antics camins ramaders) serpentejaven, sovint coincidint amb rutes de gran importància històrica. Un dels camins més destacats connectava la ribera del Segre amb la Conca Dellà i la Conca de Tremp (o Conca Deçà) a través del port de Comiols, probablement aprofitant una antiga via romana.
Aquesta ruta continuava fins a Montanyana passant pel port de Montllobar, convertint-se en un eix essencial per al comerç i la mobilitat durant segles.
Però Covet no només és camins i senders. També és llegenda. S’explica que d’aquí provenia el Sant Crist de Conques, una talla gòtica venerada durant segles a l’església de Sant Miquel de Conques, situada a pocs quilòmetres.
Malauradament, la imatge original va ser cremada l’any 1936 durant els avalots de la Guerra Civil Espanyola, però la seva presència ha perdurat en la memòria popular. Tant és així, que encara avui ressona una vella cançó que en parla:
Sant Crist de Conques
robat a Covet
doneu-nos aigua,
que tenim set.
Origen Etimològic de Covet
Què ens expliquen els noms dels llocs? Els topònims no són simples etiquetes per identificar un indret. Són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom amaga històries, tradicions i fragments de vida que ens connecten amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, l’estudi de l’origen i l’evolució de les paraules, ens ajuda a desxifrar el significat primitiu d’aquests noms, revelant les petjades lingüístiques i culturals que han modelat la seva història.
Però no només les paraules parlen: el paisatge també explica la seva pròpia història. Molts topònims són descripcions directes del relleu o dels elements naturals d’un lloc. Pensem en noms com Mont-roig, que evoca la intensitat cromàtica del terreny, o en tants altres que ens recorden muntanyes, rius i boscos.
Els noms dels pobles i els accidents geogràfics són molt més que paraules en un mapa: són símbols d’identitat, lligams entre la terra i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir un llibre antic i llegir-hi, en cada lletra, un fragment de la seva història. Perquè darrere de cada nom hi ha un relat esperant ser redescobert... i explicat.
I això és el que ens aporta el filòleg Joan Coromines, sobre l’origen del mot Covet:
COVET, poblet de la Conca de Tremp, agregat al municipi d'Isona, entre aquesta antiga vila i Benavent.
MENCIONS ANT. 1033, 'Chouezedo'; 1153, 'Coueded'; 1126-63, 'Cubiceto'; 1164, 'Coueded'; 1165, 'Couezeto'; 1319, 'Covet'; 1359, 'Covit'; etc.
El Sr. Josep Ma. Nogués i Torra (que hi té propietats, i me'n dona erudits informes antroponímics dels segles. XVI-XIX), en carta de 1989 em diu que en els manuscrits medievals ha trobat també 'Chovezedo', 'Cohovet', i un 'Cupiceti', que com el citat 'Cubiceto' del segle XII, és degut a una ultracorrecció de curials que l'aproximaven als mots llatins coneguts ('cubicus', 'cupidus').
ETIM. CODICETUM derivats col·lectius del mateix CODEX, -icis 'tronc d'arbre'; de nou aquí, un tal col·lectiu suggereix més aviat el sentit d'arbre, que de soca; i també, aquí, com en la grafia 'Covezenigro' de Coaner en el segle X, després de perdre's normalment la intervocàlica -D-, s'hi intercala una -v- epentètica (a la manera de 'Jovany', 'Joval', 'jovada' etc.).
Així doncs, segons Joan Coromines, Covet tindria el seu origen en la paraula llatina 'codicetum', derivat col·lectiu de 'codex', 'tronc d'arbre', fent referència als enormes i frondosos boscos del paisatge on s'ubicava Covet.
Origen Històric de Santa Maria de Covet
Les primeres mencions documentades del lloc de Covet es remunten al segle XI, en un text que descriu els límits del Castell de Llordà. En aquest document, es fa referència al territori situat "a meridie in Chovedo" (al sud, a Covet), testimoniant que ja en aquell moment aquest indret formava part d’un sistema feudal estructurat.
La primera menció de l’església de Santa Maria de Covet també data del segle XI. Un habitant d’Organyà hi va fer una donació, referint-se a ella amb el nom de Beate Maria Cubicensi. Aquest gest no només confirma la seva existència, sinó que indica la seva importància com a centre religiós en una època marcada per les reformes eclesiàstiques i el poder creixent de les comunitats de canonges.
En aquest context, Santa Maria de Covet es va convertir en la nova llar d’una comunitat de canonges vinculada a la Canònica de Sant Pere d’Àger. Aquests religiosos van ser traslladats a Covet a finals del segle XI des de Sant Sadurní del Castell de Llordà, en un moment en què es va iniciar la construcció de l’església actual. Però aquest canvi no va ser pacífic.
L’hegemonia religiosa de l’època sovint derivava en conflictes pel control de les comunitats monàstiques i les seves terres. En aquest cas, es va desfermar una disputa entre la Canònica de Sant Pere d’Àger i la comunitat de Sant Sadurní de Llordà, que reclamava la seva autonomia. La tensió va arribar al punt que va ser necessària la intervenció papal. Finalment, l’any 1092, el Papa va confirmar la dependència de Sant Sadurní respecte a Sant Pere d’Àger, posant fi a la controvèrsia.
A conseqüència d’aquesta decisió, els monjos van abandonar Llordà i es van establir definitivament a Covet, que estava sota la jurisdicció de la Seu d’Urgell.
Curiosament, no s’ha conservat cap acta de consagració de l’església, però els estudis històrics la situen entre 1150 i 1160. Això suggereix que, mentre es consolidava com a centre religiós, la seva construcció anava prenent forma damunt d’una estructura anterior, possiblement d’origen visigòtic.
Malgrat la seva importància inicial, amb el pas del temps la comunitat va anar decaient. No hi ha constància exacta de quan es va extingir la canònica, però se sap que al segle XIV ja havia desaparegut, deixant l’església com una simple parròquia.
Avui dia, només queda en peu l’església de Santa Maria de Covet, sense rastre de l'antic cenobi.
Estructura de Santa Maria de Covet
L'església té planta de creu llatina, d’una sola nau. A la capçalera hi trobem tres absis amb finestres de doble esqueixada, decorats tant a l'interior com a l'exterior amb mènsules que presenten diversos motius de caps humans, animals i figures fantàstiques.
És un edifici d'una concepció molt senzilla i comuna en l'arquitectura catalana del segle XII. El temple tenia tres portes més, de les quals només es conserva una, situada en el mur nord, amb un arc irregular que sembla haver estat afegit posteriorment.
En el mur oest s'obria una porta que comunicava amb el claustre desaparegut. En el mur sud, per sobre del nivell del terra, trobem una altra porta de mig punt, ara cegada, que probablement comunicava amb els dormitoris del cenobi.
Adossada al mur nord trobem la torre campanar de planta rectangular que sembla inacabada, ja que només es van construir dues alçades: un pis inferior tan alt com la nau i un cobert amb una cúpula oberta en la seva part central.
Cal destacar també la decoració de ferro forjat dels batents de la porta, amb un motiu geomètric basat en volutes, que conserva un forrellat de tradició romànica amb dos tiradors. Les aplicacions de ferro sobre els batents de les portes parteixen d’un eix central horitzontal formant dobles volutes.
El Trifori del Santa Maria de Covet
L’església de Santa Maria de Covet té un tret que la diferencia especialment: una galeria amb arcs de mig punt, sostinguts per columnes i capitells de gran volum, oberta al mur interior de la façana, a la qual es pot accedir per unes escales de cargol situades en uns cossos que flanquegen aquesta façana. Rere la rosassa de la façana principal trobem aquesta galeria interior.
Això fa que aquesta galeria, juntament amb la de la Seu d'Urgell, sigui un element únic i excepcional a Catalunya. És totalment recomanable pujar fins a aquest espai per poder observar amb detall les figures esculpides en els capitells que sostenen les columnes d'aquest trifori.
El diferents capitells d’aquesta galeria ens mostren aus picotejant plantes, simis ajupits, bèsties, lleons afrontats apressant homes, motius vegetals, caps de mico, fulles d’acant, ocells, etc.
Però hi ha un capitell singular que una reinterpretació ens indica que podria tractar-se de l’escenificació del mite del Rapte de Proserpina.
Portalada de Santa Maria de Covet
Un altre element a destacar és la portalada, que estilísticament es pot datar de principis del segle XII i el seu programa iconogràfic és força ampli.
Hi trobem un conjunt escultòric molt original dins el romànic català, amb figures de l’Antic i del Nou Testament, així com altres motius fora de l’ortodòxia catòlica, com la dualitat de Gèminis (o Bessons), que es repeteixen en l’ornamentació.
Aquesta portalada es compon de quatre arquivoltes en degradació que emmarquen un timpà presidit per una Maiestas Domini dins d'una màndorla sostinguda per un querubí i un serafí. Al costat d'ells apareixen les figures dels evangelistes Mateu i Joan, mentre que Marc i Lluc es localitzen fora d'aquest marc.
Pel que fa als temes que acompanyen el Pecat Original, d'esquerra a dreta, trobem un personatge estrany amb dos troncs, i els seus corresponents caps, associat al signe de Bessons (o Gèminis), el sisè signe zodiacal que aquí ocupa la sisena dovella. Aquesta figura es recolza en una altra de caràcter demoníac, un bust nu amb dues enormes orelles, que denota connotacions negatives. Bessons es recolza en ell, no l'aixafa.
La dovella oposada a Bessons (o Gèminis) l'ocupen dos saltimbanquis, un de peu i l'altre cap per avall, en una contorsió estranya. Aquests personatges no eren ben vistos per l'Església, un detall no pas secundari. La figura masculina a l'esquerra de Gèminis (o Bessons) es tira dels seus llargs cabells, un gest de desesperació.
La següent arquivolta presentava tres figures, una d'elles perduda des d'antic. Es va identificar Noè, a qui s’atribueix haver realitzat un sacrifici després del Diluvi, i també a Daniel a la fossa dels lleons. El tercer personatge corresponia a Abraham preparant-se per sacrificar a Isaac. Un dibuix de la portalada realitzat a la fi del segle XVIII, abans que es destruís aquest element, revela d'aquesta iconografia perduda.
Aquestes figures encarnen el camí cap a la salvació que culmina en la visió apocalíptica del timpà. En canvi, l'arquivolta exterior amb el Pecat Original i les figures negatives que flanquegen els seus protagonistes, expressen la Caiguda de l’home i els efectes del mal en el món.
Absis Exterior de Santa Maria de Covet
A l'exterior, l'absis central presenta una decoració recolzada en mènsules esculpides, amb figures humanes en accions quotidianes. La seva factura és simple, similar a la de la imposta de l'interior, suggerint que van ser fetes pel mateix taller.
Es poden trobar caps d'animals traient la llengua, caps humans fent ganyotes i altres expressions, bèsties devorant animals, homes tocant instruments de vent, caps oposats en forma de mitja lluna, caps tricèfals, éssers demoníacs amb actitud burlesca, contorsionistes i cares humanes amb altres cares o parts del cos sortint de les galtes o del front.
Malauradament, de l'antic cenobi només s'ha conservat l'església. Dins el temple es troben dues làpides romanes i una reproducció de la talla policromada de la Mare de Déu, l’original del segle XII, que s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Talla de la Mare de Déu de Covet
La imatge original de la Mare de Déu de Covet fou venuda, afortunadament, a un marxant d'obres d'art antic l'any 1924, possiblement pel mateix enigmàtic Mr. Dupont que va participar en l'espoli del frontal de l'altar de Benavent de la Conca.
Aquest frontal va ser adquirit finalment pel col·leccionista d'art català Lluís Plandiura i Pou, qui més tard va vendre tota la seva col·lecció d’art català a la Junta de Museus de Barcelona per set milions de pessetes el 1932.
La imatge de la Mare de Déu de Covet és una talla policromada amb el dors parcialment buidat, datada als segles XII-XIII i feta de fusta d'àlber. És una Mare de Déu amb Nen, asseguda en un tron decorat amb dibuixos geomètrics sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta (no pas l’esfera del món, com pensen molts, ja que en aquell temps no es creia que aquest fos rodó) i amb l'esquerra sosté el Nen damunt del seu genoll.
Porta una túnica i un mantell amb vel blanc guarnit amb ratlles i fulles blanques, i està coronada. Descansa els peus sobre un doble sòcol. El Nen, també coronat, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a l'esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament, i falta la part inferior dels costats del tron.
La talla romànica original de la Mare de Déu es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona. El 26 d'agost de 1989, l'Associació d'Amics de Covet va lliurar a la parròquia de Covet una rèplica de la imatge de la Mare i el Nen per ser dipositada dins l'església.
Una primera ullada al conjunt pot donar la impressió que es tracta d'una obra d'un artesà popular. Com destaquen alguns estudiosos, la corona és massa gran per la mida del cap i tapa un vel senzill, i la decoració alegre i cridanera del tron contrasta amb l'extremada senzillesa de la túnica de la Mare.
Fonts
Vidal Garcia, M. Representación del Pecado Original en la iconografía románica catalana: Lujuría y Penitència. Trabajo Fin de Grado, 2016-2017.
Yarza, J. Aproximación estilística i iconogràfica en la portada
de Santa Maria de Covet. "Quaderns d'estudis medievals" 1982,
9-III p. 535-556.
Adell Gisbert, J.A.; Yarza, J; Tormo, J. Santa Maria de Covet. El Pallars Sobirà, el Pallars Jussà (“Catalunya romànica”, vol. XV). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Situació en el Mapa de Covet
QUÈ ÉS SERRADELMONTSEC.CAT?
Benvinguts al increïble i emocionant territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking. No us avorrireu pas!
Seguir llegint…
💡 GAUDIU DEL TEMPS, NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✅ Permeteu-vos passejar sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
✅ Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
✅ Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
✅ Oblideu les preses i sincronitzeu-vos amb el ritme de la vida local descobrint l'essència tradicional del medi rural.
✅ Feu servir productes i serveis locals, feu un consum responsable, reduïu els vostres residus i feu servir papereres i containers o emporteu-vos la brossa a casa.
💚 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions. Si feu bicicleta de muntanya, aneu per pistes marcades per evitar malmetre la vegetació, destorbar els animals i erosionar els camins. Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
💚 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles.
Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Si hacéis bicicleta de montaña, utilizad pistas marcadas para evitar estropear la vegetación, estorbar a los animales y erosionar los caminos.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.💚 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile.
Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
If you are mountain biking, ride on marked trails to avoid damaging vegetation, disturbing animals, and eroding trails.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.CAT Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús. Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
📢 Artículo publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.📢 Article published for the first time on SerradelMontsec.cat
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.