EL LLINATGE DELS PORTOLÀ AL MONTSEC
Sí, Gaspar de Portolà, fill del Montsec, comandà la primera expedició de descoberta de l'Alta Califòrnia a les ordres de Carles III. Però no, mai va ostentar el títol de Baró de Castellnou de Montsec.
ENS SITUEM: entre la Vall d’Aran, la Serra del Montsec, la capital de La Noguera, Balaguer, i la ciutat de Lleida. Els Portolà, una nissaga de marxants de cavalls, de burgesos esdevinguts nobles, de barons tenaços anti-borbons defensors de la nació catalana, de possessions i influència arreu del Montsec, de militars d’èxit a les ordres dels mateixos odiats borbons, i d’exploradors i descobridors de renom.
NOS SITUAMOS: entre el Valle de Aran, la Sierra del Montsec, la capital de La Noguera, Balaguer, y la ciudad de Lleida. Los Portolà, una estirpe de marchantes de caballos, de burgueses devenidos nobles, de barones tenaces anti-borbones defensores de la nación catalana, de posesiones e influencia en todo el Montsec, de militares de éxito a las órdenes de los mismos odiados borbones, y de exploradores y descubridores de renombre.WE ARE LOCATED: between the Vall d'Arann, the Serra del Montsec, the capital of La Noguera, Balaguer, and the city of Lleida. The Portolà, a line of horse traders, of bourgeois who became nobles, of tenacious anti-Bourbon barons defenders of the Catalan nation, of possessions and influence throughout Montsec, of successful military men under the orders of the same hated Bourbons, and renowned explorers and discoverers.
Índex
Els Avis: Ignasi de Portolà Bellver i Maria de Subirà i Arjó
Els Pares: Francesc de Portolà Subirà i Teresa Rovira Sanispleda
🔴 QUÈ ÉS SERRADELMONTSEC.CAT?
Benvinguts al increïble i emocionant territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking. No us avorrireu pas!
Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada d'uns 60 km de llarg que cal considerar com una sola unitat estructural, geològica i geogràfica. L'espectacular Congost de Terradets, pel qual travessa el riu Noguera Pallaresa, i l'al·lucinant Congost de Mont-rebei, pel qual travessa el riu Noguera Ribagorçana, divideixen aquesta serra en tres subunitats: el Montsec de Rúbies (o de Meià) a llevant, el Montsec d'Ares al mig, i el Montsec de l'Estall a ponent.
L'envergadura imponent del sistema orogràfic del Montsec és un capítol apassionant de la geografia catalana i aragonesa i les seves característiques físiques, i el seu topònim, ressonen com un ordre de magnitud fonamental tant a ponent com a la franja. La Serra del Montsec no és només un accident geogràfic, és la narrativa que plasma la grandesa i la complexitat d’un paisatge antiquíssim i fonamental en el paisatge català i aragonès.
Seguir llegint…💡 GAUDIU DEL TEMPS, NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✅ Permeteu-vos passejar sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
✅ Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
✅ Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
✅ Oblideu les preses i sincronitzeu-vos amb el ritme de la vida local descobrint l'essència tradicional del medi rural.
✅ Feu servir productes i serveis locals, feu un consum responsable, reduïu els vostres residus i feu servir papereres i containers o emporteu-vos la brossa a casa.
Els Orígens de la Família Portolà
Gaspar de Portolà i Rovira, fill del Montsec, militar i explorador, comandà el Destacament de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, dirigint la primera expedició de descoberta de l'Alta Califòrnia a les ordres del rei Carles III d’Espanya, i d’aquesta manera es va convertir en el seu primer governador.
Però quins eren els seus orígens familiars, polítics i territorials, fora i dins del territori de la Serra del Montsec? Doncs bé, l’origen dels Portolà cal buscar-lo a la Vall d’Aran, concretament al poble d’Arties, al menys des del segles XIII.
Dels membres destacats d’aquesta nissaga aranesa, trobem a Felip de Portolà, un personatge destacat del seu moment, doncs consta que va assistir a les Corts de Montsó de l’any 1563.
L’hereu d’aquesta nissaga en aquells moments, fill de Felip de Portolà, va ser un tal Bartolomé de Portolà. Del matrimoni Bartolomé de Portolà (nascut i mort a Arties entre 1590 i 1650) i Francesca Pont van sorgir dues branques:
Una branca va seguir establerta a la Vall d’Aran seguint la nissaga a través de Joan de Portolà i Pont. Aquesta branca es va estendre per la vall però de tots ells, només els Portolà de la branca directa continuaven vivint a la seva casa pairal d’Arties. Eren els anomenats “Portolà de Portolà”. Gaudien del dret de ser enterrats dins l’església de Sant Joan a Arties i eren rics en terres, pastures i bestiar, havent fet fortuna subministrant cavalls de trot destinats a les cases reials i els regiments de Catalunya. Alguns dels fills d’aquella branca van arribar a ser notaris, farmacèutics, militars i sacerdots.
Una altra branca de la nissaga va ser fundada per Gaspar de Portolà i Pont que, impulsada pels negocis relatius a la ramaderia i a la recerca nous horitzons, es va establir al voltant de la Serra del Montsec, amb propietats a Castellnou de Montsec, Os de Balaguer, Àger, Balaguer, etc. Aquesta branca va ser la llavor del futur militar, famós explorador i primer governador de Califòrnia, Gaspar de Portolà i Rovira.
Els Besavis: Gaspar de Portolà Pont i Anna Bellver
El besavi de Gaspar de Portolà i Rovira (el nostres militar, explorador i primer governador de Califòrnia), s’intitulava a ell mateix com Magnífic i Doctor en Lleis, un títol probablement obtingut a l’Estudi General de Lleida, considerada la primera universitat de Catalunya.
Va néixer a Arties, a la Vall d’Aran, a l’any 1630, i amb el temps va ser armat Cavaller pel rei Felip IV de Castella i III d’Aragó, a l’any 1664, en un acte solemne que va tenir lloc al Palau del Governador General de Catalunya.
En aquells moments, el context històric de Catalunya està marcat per la Guerra dels Segadors i el trencament del territori de Catalunya amb l’anomenat Tractat dels Pirineus, de l’any 1659, entre les monarquies d’Espanya i França.
Aquest tractat es va fer d’esquenes als poders institucionals catalans. Recordem que aquest tractat va servir per escapçar del conjunt del territori de Catalunya, les comarques del Roselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya.
Mes tard, el rei Carles II de Castella atorgà el títol de noblesa a Gaspar de Portolà i Pont, concretament a l’any 1682, erigint-se en el primer Baró i Senyor de Castellnou de Montsec, amb jurisdicció sobre Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Estorm, llocs situats actualment al Pallars Jussà, Lleida.
Al mateix temps s’erigia també en castlà (governador responsable de la gestió, la defensa i la jurisdicció) del Castell de Claramunt (actual Pallars Jussà) i del Castell de Montlleó, a la vall d’Àger, actual comarca de La Noguera, Lleida.
S’ha d’afegir que amb el títol de Baró de Castellnou de Montsec també els va convertir en senyor dels termes de Pradell (actual comarca de La Noguera) i part de Margalef (a l’actual comarca del Segrià).
CASTELLNOU DE MONTSEC
Gaspar de Portolà i Pont es va enfrontar amb valentia al poderós Ducat de Medinaceli, un llinatge noble de Castella que havia consolidat la seva empremta com grans senyors de Catalunya. El Ducat de Cardona, el Comtat de Prades, el Marquesat de Pallars, el Vescomtat de Vilamur, les baronies de Juneda, d’Arbeca i part de Margalef, estaven sota el domini dels Medinaceli teixint així una xarxa de poder impressionant.
Els motius de l’enfrontament anaven més enllà dels límits territorials. Eren impulsats per l'acumulació incessant de poder per part d'aquesta noblesa castellana que ell creia que s’utilitzava, per part dels poder centralistes, amb l'objectiu de desballestar la cultura catalana de les seves arrels nacionals.
Va casar-se amb amb Anna Bellver a l’any 1656. Un matrimoni que va donar fruit a quatre fills: Ignasi de Portolà i Bellver (l’hereu), Maria Teresa de Portolà i Bellver, Nicolàs de Portolà i Bellver y Josep de Portolà i Bellver.
L'any 1699, Gaspar de Portolà i Pont va trobar la seva última morada a Castellnou de Montsec, a l’obaga del Montsec d’Ares, on es va aixecar una capella, un altar, un retaule i, finalment, una sepultura que custodiaria la seva pròpia història. Encara que el seu traspàs inicial fos marcat per una sepultura provisional al convent dels dominics de Balaguer, la seva essència va trobar finalment la seva veritable llar a Castellnou de Montsec.
Els Avis: Ignasi de Portolà Bellver i Maria de Subirà i Arjó
L’avi de Gaspar de Portolà i Rovira (el militar, explorador i primer governador de Califòrnia) va ser Ignasi de Portolà i Bellver, el qual va esdevenir el segon Baró de Castellnou de Montsec.
Devia néixer al voltant de l’any 1656 i possiblement va trobar la mort al voltant de l’any 1688, amb només 32 anys. Aquesta mort prematura fa que no tinguem gaires dades ni registres d’accions emblemàtiques dignes de mencionar d’aquest personatge.
Va contraure matrimoni a l’any 1676 amb Maria de Subirà i Arjó, filla de Rafel Subirà de Miquel, governador de la Vall d’Aran, Baró d’Abella i Eroles, Senyor de Vallalbor i prohom de Bossòst. D’aquest matrimoni van ser fruit al menys dos fills: Teresa de Portolà i Subirà i Francesc de Portolà i Subirà.
La filla, Teresa de Portolà i Subirà, acabà casant-se, a l’any 1676, a la ciutat de Balaguer, amb Josep Subirà i Arjó, hereu d’una altra casa noble dels pirineus, la Baronia d’Abella i Eroles, casa noble d’on provenia la seva pròpia mare Maria de Subirà i Arjó.
El seu fill, Francesc de Portolà i Subirà, nomenat hereu de la Baronia de Castellnou de Montsec, en ser menor d’edat a la mort del seu pare, queda sota la tutela del seu oncle Nicolau, fins que aconseguí la majoria d'edat.
Els Pares: Francesc de Portolà Subirà i Teresa Rovira Sanispleda
Francesc de Portolà i Subirà, va néixer a la vila d’Àger a l’any 1679 i es va casar en primeres núpcies, a l’any 1698, amb Maria Bardaxí i Lussan, que va morir el 1707 sense deixar descendència.
Anys més tard, a l’any 1711, es va casar a Solsona en segones núpcies amb Teresa Rovira i Sanispleda, un matrimoni que donà fruit a 9 fills, entre ells el nostre militar, explorador i primer governador de Califòrnia, Gaspar de Portolà i Rovira.
Després de casats i degut a la situació política d’enfrontaments a tot el país i la seva posició anti-borbònica, es van instal·lar al Monestir de Sant Cugat, on el germà de Teresa Rovira Sanispleda n’era prior, i on va néixer el seu primer fill Antoni Ramón Portolà i Rovira (1712-1740).
Refugiar-se al monestir de Sant Cugat, va ser una manera de passar desapercebuts ja que Francesc de Portolà de seguida va destacar per la seva animadversió contra Felip V de Castella, nomenat hereu de Carles II de Castella, en morir aquest sense descendència. Aquest nou rei de la corona espanyola, conegut com Felip de Borbó, duc d'Anjou, net de Lluís XIV de França, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó.
La seva animadversió tenia origen en el fet que Felip V es dedicà a expedir decrets contraris a les Constitucions Catalanes, les quals es va negar a confirmar en les Corts Catalanes celebrades a l’any 1702 a Barcelona. D’aquest posicionament polític anti-borbònic de Francesc de Portolà va néixer un forta amistat amb el general Josep Moragues i Mas, també contrari a Felip V, que havia estat nomenat comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat.
En aquells moments de tanta llarga tensió geopolítica a Catalunya, l'emperador d'Àustria, l’Arxiduc Carles III d'Àustria, juntament amb Anglaterra, Holanda i Portugal, havia llançat un desafiament colossal a Felip V així com també al regne de França. La raó: l'acusació d'apoderar-se de forma fraudulenta de la corona hispànica. En aquest teatre de conflicte mundial, Catalunya es va alçar amb fervor en suport de l'Arxiduc Carles III d'Àustria, defensant-se amb determinació contra les forces de Felip V, en el que va anomenar-se com la Guerra de Successió Espanyola.
El Tractat de Gènova, va esdevenir l'esperança i la força motriu d'aquesta rebel·lió catalana. Sota aquest acord històric, l'Arxiduc Carles III d'Àustria va prestar jurament d'observar els privilegis i les Constitucions Catalanes a l'any 1705, encenent la flama de la resistència i consolidant el compromís de Catalunya amb la seva pròpia llibertat.
Però després de la gran derrota de l’exercit de l’Arxiduc Carles III d'Àustria a la vila d’Almansa, a l’any 1707, Felip V s’apoderà de València i anul·là les llibertats i furts. Posteriorment s’apoderà de Lleida, Balaguer, Les Avellanes, Àger i tota la solana de la Serra del Montsec portant a terme una ferotge persecució política així com la confiscació de tots els bens dels seus opositors.
L’afinitat política, en favor de l’Arxiduc Carles III d'Àustria, així com la gran amistat entre Francesc de Portolà i Josep Moragues, va provocar que, en un moment determinat en que els partidaris de Felip V tenien empresonada la família del general Moragues a la ciutat de Balaguer, Portolà arrisqués la seva integritat personal intervenint amb les autoritats governadores filipistes de la ciutat, malgrat l’animadversió cap ells, perquè donessin permisos a la família reclosa d’en Moragues per poder realitzar a l’exterior passejos matutins a fi d’alleugerir el seu confinament.
Durant l’any 1713, soldats simpatitzants de la causa de Moragues i Portolà s’emportaren la família empresonada, aprofitant una d’aquelles passejades matutines, fins a la vila d’Isona, on es trobava el general Moragues, i després escaparen i refugiaren al Castell de Cardona.
Francesc de Portolà i Subirà, com avalista dels empresonats en la petició dels passejos exteriors, va ser interrogat pel governador de Balaguer, el qual coneixedor de la seva postura en contra de Felip V li aplicà responsabilitats en els fets, l’envià a la presó de Lleida i li confiscà tots els bens urbans i rústics, així com tots els seus títols.
L’any 1716, Francesc de Portolà sortí de presó, on havia estat confinat des del 1713. Amb la finalitat de protegir a la seva dona Teresa Rovira Sanispleda i als seus dos fills nascuts fins aleshores (Antoni i Francesca) decidí refugiar-se a la seu de la seva baronia, Castellnou de Montsec, al Pallars Jussà, on disposava del seu propi casal i castell per protegir-se.
Aquell any mateix durant la seva estada a Castellnou de Montsec, va néixer el seu tercer fill, Gaspar de Portolà i Rovira, futur militar, explorador i primer governador de Califòrnia, tot i que va ser batejat dies després a Os de Balaguer. Queda confirmat el seu bateig a Os de Balaguer, segons el registre baptismal, però no queda clar del cert si va néixer a Os de Balaguer mateix, o potser a Àger, o potser a Castellnou de Montsec.
Seguint amb la tradició de la noblesa catalana, el primer fill, Antoni, seria l’hereu, el segon, Francesca, seria religiosa (més tard anomenada Sor Rosa), i el tercer fill, Gaspar de Portolà i Rovira, seria el nostre militar. Posteriorment, naixerien fins a 6 fills més.
El constant incompliment per part de Felip V dels acords del Tractat d’Utrech, de l’any 1713, va provocar que les potències europees envaïren Espanya, per la Vall d’Aran, penetrant fins a la Conca de Tremp i la Serra del Montsec, a l’any 1719. Només es retirarien quan Felip V acceptés la destitució del seu primer ministre, cardenal Giulio Alberoni, i acceptés una amnistia a favor dels perseguits partidaris de l’Arxiduc Carles III d'Àustria, restituint-los tots els bens i tots els títols. Un acord signat finalment a l’any 1725, anomenat Pau de Viena.
El país portava molts anys en un procés de libanització producte de tot el desgavell polític, militar i guerriller que es patia constantment.
L’anomenada Guerra de la Quàdruple Aliança i la invasió de 1719, per part de les potències europees, del territori nord català fins a la Conca de Tremp, va convertir la Serra del Montsec i Castellnou de Montsec en llocs poc segurs. Així tota la família Portolà es traslladà fins a la ciutat de Balaguer, buscant refugi, una vegada més, i compartint estades entre Àger, Os de Balaguer i la capital de l’actual comarca de La Noguera.
Una vegada acabades totes les vicissituds polítiques i militars derivades de la Gerra de Successió Espanyola, finalment, a l’any 1732, Francesc de Portolà i Subirà, davant de notari, va reclamar i reinscriure el seu títol de Baró de Castellnou de Montsec com legítim hereu del seu pare, Gaspar de Portolà i Pont, i va nomenar al seu primer fill, Antoni de Portolà i Rovira, hereu dels seus bens i títols, justament el dia del seu casament amb Francesca de Valls i Torres.
Francesc de Portolà i Subirà, a l’any 1742, va ser declarat mente capto y loco i se’l va sotmetre a una total incapacitat legal, probablement per haver quedat completament senil. Va morir poc després, a l’any 1743 amb 64 anys.
L’hereu natural de la Baronia de Castellnou de Montsec havia de ser el seu primer fill Antoni de Portolà i Rovira, alferes de granaders del Regiment de Savoia, però va resultar que havia mort a l’any 1740 a l’edat de 28 anys.
Arrel d’aquest esdeveniment, Francesc de Portolà i Subirà, abans de morir, va nomenar hereva a la seva néta Maria Francesca de Portolà i Valls, filla del seu primer fill Antoni i de Francesca de Valls i Torres.
A partir d’aquell moment, Pere Terré i de Subirà, abat de Sant Esteve de Montsec, Josep Terré i de Subirà, de la vila de Santa Maria de Meià, i Gaspar de Portolà i Rovira, que en aquell moment consta com “ausente”, s’erigiran en tutors de Maria Francesca de Portolà i Valls, sent la primera dona en ostentar el títol de Baronessa de Castellnou de Montsec.
La Neboda: Maria Francesca de Portolà i Valls
Aquesta Maria Francesca de Portolà i Valls, hereva per dret de la Baronia de Castellnou de Montsec degut a la mort de l’hereu natural, el seu pare Antoni Portolà i Rovira, mort amb 28 anys, era la neboda del nostre militar, explorador i primer governador de Califòrnia.
Una qüestió força important que demostra que Gaspar de Portolà i Rovira, malgrat la seva llarga i important carrera militar i malgrat el renom i la fortuna que va obtenir com explorador i governador de l’Alta Califòrnia, mai no va ostentar el títol de Baró de Castellnou de Montsec, com s’afirma erròniament en molts altres llocs.
Maria Francesca de Portolà i Valls, pel fet de ser noia, es va veure obligada a respectar el vincle creat pel seu besavi si volia conservar el títol de baronessa.
Aquest vincle obligava a que, en cas de ser primogènita una dona, el futur marit es veuria obligat a anteposar el cognom Portolà al seu propi. En cas de no acceptar-ho, es perdria el títol nobiliari dels Portolà com a Barons de Castellnou de Montsec.
Maria Francesca de Portolà i de Valls va contraure matrimoni amb Antonio Domingo de Rubalcava i Magarola a l’any 1752. Va ser la primera que es va veure obligada a aplicar el vincle ordenat pel besavi i el marit Rubalcava ho va acceptar. Malgrat tot, el matrimoni va ser un fracàs i l’administració de la Casa Portolà, una desfeta.
Sembla ser que Francesca s’havia manifestat excessivament caritativa. Va viure sempre a Balaguer, mai no va renunciar a donar i repartir, la qual cosa la va portar a veure’s abocada a lamentables restriccions i manllevar i malvendre bona part del patrimoni que li va deixar el seu pare, Antoni, i el seu avi Francesc.
Del seu matrimoni només va tenir una filla, Maria Josepa de Portolà i Rubalcava.
La Reneboda: Maria Josepa de Portolà i Rubalcava
Amb la reneboda Maria Josepa de Portolà i Rubalcava, filla de Maria Francesca de Portolà i Valls, es va repetir el mateix cas de la seva mare: a la casa Portolà l’hereva era una noia.
En contraure matrimoni, el marit acceptava anteposar el cognom Portolà al seu propi. Així doncs, el marit de Maria Josepa va passar dir-se Antonio (de Portolà) de Vilallonga i Manresa. Casats a l’any 1779 i veïns de Balaguer, serien els nous Barons de Castellnou de Montsec.
Aquest matrimoni va passar uns anys de moltes penúries econòmiques. La seva vida a la ciutat de Balaguer era dificultosa i, en cert punt, humiliant, ja que tothom coneixia les misèries que vivien per mantenir un cert prestigi.
Es dona la curiositat, que a resultes d’aquesta situació econòmica, a la mort de Gaspar de Portolà i Rovira (el nostre militar, explorador i primer governador de l’Alta Califòrnia) ambdós barons es van adreçar als hereus de Gaspar de Portolà, a l’any 1786, una vegada que aquest ja era mort, demanant ajuda econòmica.
Al llarg dels anys, el poder econòmic dels Portolà de la branca de Balaguer i el Montsec va experimentar una decadència marcada fins a veure's atrapats en una situació econòmica precària. Aquesta desfeta va ser el resultat no només dels revessos que patí el país i d'una administració deficient, sinó també de la manca d'habilitat per aprofitar el seu prestigi i revitalitzar la nissaga des de la ciutat de Balaguer.
Un declivi que, malgrat la seva grandesa passada, no deixaria mai més de rondar el Casal dels Portolà.
Amb els anys, foren perdent molts dels drets jurisdiccionals i prerrogatives i, mancats de mitjans de fortuna, acabarien marxant de la província de Lleida, per establir-se a Figueres i a Agullana, a la província de Girona.
Posteriorment, la família Portolà va quedar lligada la noble família Fontcoberta i Dalmases, de la Casa Marquesal de Vilallonga. Els últims Portolà de la branca directa, no reivindicaren el títol i desaparegué el seu cognom en tenir només filles fruit dels seus matrimonis.
Fonts
Baró i Triquell, S. Llinatge deis Portóla
Bolòs i Masclans, J. Els Castells Medievals Catalans
Boneu Companys, F. i Puig Sanchis, I. La Testamentària de Gaspar de Portolà
Boneu Companys F. Don Gaspar de Portolá. El noble militar leridano, descubridor y primer gobernador de California
Carner-Ribalta, J. Contribució a una biografia de Gaspar de Portola.
Solé i Sabaté, J.M. i Puigventos Lopez, E. Els Catalans a les Guerres del Mon.
💚 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda!
Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils.
Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions.
Si feu bicicleta de muntanya, aneu per pistes marcades per evitar malmetre la vegetació, destorbar els animals i erosionar els camins.
Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
💚 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles.
Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Si hacéis bicicleta de montaña, utilizad pistas marcadas para evitar estropear la vegetación, estorbar a los animales y erosionar los caminos.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.💚 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile.
Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
If you are mountain biking, ride on marked trails to avoid damaging vegetation, disturbing animals, and eroding trails.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.🔴 QUÈ ÉS SERRADELMONTSEC.CAT?
Benvinguts a la increïble i emocionant Serra del Montsec i el seu territori. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l'escalada, l’espeleologia, el senderisme, el bikepacking, l’observació de l’univers, del patrimoni històric, geològic, paleontològic, fer caiac, parapent… No us avorrireu pas.
Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada d'uns 60 km de llarg que cal considerar com una sola unitat estructural, geològica i geogràfica.
L'envergadura imponent d'aquest sistema orogràfic és un capítol apassionant de la geografia catalana i aragonesa. Les característiques físiques del Montsec i el seu topònim ressonen com un ordre de magnitud fonamental tant a ponent com a la franja.
El nom de Montsec ens porta a les arrels d’una part indiscutible del paisatge. No és només un accident geogràfic, és una narrativa que plasma la grandesa i la complexitat d'aquest paisatge.
Seguir llegint…📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.CAT
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
📢 Artículo publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.📢 Article published for the first time on SerradelMontsec.cat
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.