Aquesta mena de vall anomenada la Feixa, encarada a dues conques fluvials diferents, i no pas de longitud curta, forma part de diferents municipis, i d’àmbits geogràfics entrecreuats.
ENS SITUEM A: la Feixa, una àrea geogràfica encarada a dues conques diferents i paral·leles on es desplega un paisatge únic i desafiant a l’obaga del Montsec. Assentaments mil·lenaris d’alçada que subsisteixen vigilant un territori, encara avui, desconegut.
NOS SITUAMOS EN: la Feixa, un área geográfica encarada a dos cuencas diferentes y paralelas donde se despliega un paisaje único y desafiante en la umbría del Montsec. Asentamientos milenarios de altura que subsisten vigilando un territorio, todavía hoy, desconocido.
WE ARE LOCATED AT: la Feixa, a geographical area facing two different and parallel basins where a unique and challenging landscape unfolds in the Montsec valley. Thousand-year-old settlements that subsist watching over a territory, even today, unknown.
Paisatge de La Feixa. Al fons a l’esquerra el Montsec de Rúbies (o de Meià) i la dreta el Montsec d’Ares. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà, Lleida. Catalunya.
Benvinguts a la increïble i emocionant Serra del Montsec i el territori dels voltants, un paradís terrenal i celestial on gaudir de l'escalada, l’espeleologia, el senderisme, el bikepacking, l’observació de l’univers, del patrimoni històric, geològic, paleontològic, fer caiac, parapent… No us avorrireu pas.
Gaudiu del vostre temps i no programeu cada hora del viatge:
Permeteu-vos passejar sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
Ja som Molts #Montseclovers subscrits. Subscriu-te a SerradelMontsec.cat i tindràs al teu correu totes les novetats per a #MontsecLovers. Per què Subscriure’s?
Situació Geogràfica de La Feixa
La denominada Feixa és un àrea geogràfica d’orografia plana, però situada a diferents alçades, i fèrtil per les activitats agrícoles, que es desplega com una vall al llarg de tota l’obaga del Montsec d'Ares i part de l’obaga del Montsec de l’Estall.
Tot i que hi ha diferents interpretacions sobre l’extensió d’aquesta àrea que anomenem la Feixa, interpretacions que detallem més endavant, aquesta és la nostra visió, una visió geològica i generosa tot i que no compartida per tothom.
Aquesta vall s’orienta d’est a oest i, a la part catalana, resta tancada al sud pel Montsec d'Ares. Altres serralades més petites com la Serra d'Alsamora, la Serra d’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d'Estorm, entre d’altres tanquen la vall al costat nord.
Des del punt de vista físic i geològic, aquesta feixa s'endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a la zona anomenada la Feixa de Girbeta. Travessant l'antic poblat de Girbeta la Vella i arribant fins al despoblat de Montgai a la vessant nord del Montsec de l’Estall.
Aquesta part de la Feixa, ja dins la comarca de la Ribagorça d'Osca, queda encaixonada entre l'obaga de la Serra del Montsec de l’Estall al sud, i la Serra de Montgai al nord.
Així doncs podem observar que La Feixa, geològicament parlant, s’estén entre el riu Noguera Pallaresa i més enllà de la Noguera Ribagorçana. De fet, el Coll de Fabregada, quasi al mig de tota l’extensió de la feixa, amb una llargada d’uns 20 km aproximadament, és el partió d’aigües cap a les conques de la Noguera Pallaresa, a l’est, i la Noguera Ribagorçana, a l’oest.
Si fem un recorregut de La Feixa des del punt de vista administratiu d’est a oest ens trobarem que:
Abraçaria part dels municipis de Castell de Mur i Sant Esteve de la Sarga, ambdós municipis dins del Pallars Jussà (Lleida) i part del municipi de Viacamp i Lliterà dins de la Ribagorça d'Osca (Aragó).
Englobaria els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Beniure, Alzina, Sant Esteve de la Sarga i Alsamora, tots dins del Pallars Jussà (Lleida), i Girbeta (la Vella) i Montgai, dins del municipi de Viacamp, que forma part de la Ribagorça d'Osca (Aragó).
La Feixa des del poble de Moror. Amb boires agafades al pantà de Terradets pujant a les parts altes de la vall.
El Trencaclosques de la Feixa
L’extensió concreta de la Feixa no acaba mai de ser definida d’una forma única. Hi ha diferents interpretacions a les quals, a més a més, s’han d’afegir superposicions geogràfiques superiors fet que complica la seva definició.
Fem un cop d’ull:
La Feixa Més Estricta. Hi ha una interpretació que redueix l’extensió de la Feixa deixant els pobles de Moror i Alzina fora, descrivint la Feixa com només el territori que va des de La Masia d’Alzina, a llevant, fins al poble d’Alsamora a ponent. Per tant englobaria només els termes de Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Fabregada i Alsamora.
Territori de la Feixa amb la interpretació més reduccionista entre La Masia d’Alzina fins Alsamora. Montsec d’Ares. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.
La Feixa Ampliada. Per d’altres, la Feixa s’interpreta d’una forma una mica més àmplia que l’anterior. Començaria a la vila closa de Moror i acabaria a Alsamora. Com en el cas anterior deixarien de banda els extrems que toquen amb els rius Noguera Pallaresa, a l’est, i Noguera Ribagorçana a l’oest, i centren la Feixa a la part central d’aquesta vall geològica, excloent inclús el poble d’Estorm i prenent com a centre físic el poble de Sant Esteve de la Sarga:
Territori de la Feixa interpretada de forma més àmplia que l’anterior, entre Moror i Alsamora. Montsec d’Ares. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.
La Feixa Extensa. Per alguns, la Feixa s’interpreta d’una forma extensa, com és el nostre cas, on la observació geològica i la observació toponímica no porta a engany i ens deixa interpretar que va de conca a conca. De la Noguera Pallaresa, a llevant, fins més enllà de la Noguera Ribagorçana, introduint-se fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i el despoblat de Montgai, a ponent, tal i com es pot observar en aquesta imatge:
Mapa ombrejat on s’observa l’escletxa que forma la Feixa des de l’extrem est, al pantà de Terradets (Pallars Jussà, Lleida), fins l’extrem oest a la Feixa de Girbeta, (Ribagorça d’Osca).
S’ha de dir que, alguns autors, també inclouen Alsamora dins d’una altre zona anomenada La Terreta o Clotada d’Areny, un àrea que defineix les terres que aboquen les seves aigües sobre el curs mitjà, i a banda i banda, de la Noguera Ribagorçana. També és cert que alguns autors no inclouen els termes del municipi de Sant Esteve de la Sarga doncs estableixen la línia divisòria de la La Terreta o Clotada d’Areny a la carretera C-1311, a la zona de Castissent.
Distribució aproximada de la subcomarca de la Clotada d’Areny o la Terreta. Imatge de Laia Rosàs Redondo.
Deixant de banda l’explícita muralla calcària del Montse d’Ares i l’Espai Natural Protegit Serra del Montsec, tot i el seu enorme abast, no hem d’oblidar que aquesta zona també pertany a un zona geogràfica d’àmbit superior: la Conca de Tremp. Però l’enorme cassola de la Conca de Tremp es divideix en dues àrees limitades a llevant i a ponent del riu Noguera Pallaresa:
La Conca Dellà, o d’Isona, que s’estén a llevant (Isona, Conques, Llordà, Orcau, Biscarri, Abella de la Conca, etc.).
La Conca Deçà, que s’estén a ponent i comprèn bàsicament part del terme de Tremp (Fígols de Tremp, Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Claret, Puigcercós, Montllobar, Tendrui, etc.) i en part o totalment els municipis de Talarn, Salàs de Pallars, Llimiana, Castell de Mur i Sant Esteve de la Sarga.
Conclusió: en qualsevol cas, el que podem observar tranquil·lament, estiguem d’acord o no amb els noms i les interpretacions de l’extensió, és que aquesta mena de vall anomenada la Feixa, encarada a dues conques fluvials diferents, i no pas de longitud curta, que forma part de diferents municipis, i d’àmbits geogràfics entrecreuats, no deixa de ser una curiositat física i geològica amb nom propi i amb un fort caràcter territorial, històric i cultural indiscutible.
Però a continuació, anem a conèixer una mica millor la Feixa.
Ja Som Molts #Montseclovers subscrits. Subscriu-te a SerradelMontsec.cat i tindràs al teu correu totes les novetats. Per què Subscriure’s?
Propaga el teu amor pel territori Montsec i comparteix.
La Feixa, tot i ser avui un lloc molt transitat degut a la massificació del Congost de Mont-rebei, no deixa de ser un àrea encara amagada i desconeguda, que s'estén a la vora del barranc de Sant Esteve de la Sarga, el barranc de Juriana i el barranc de Montgai, entre d’altres, un territori a l’obaga del Montsec.
Malgrat l’èxit desbocat de visitants a Mont-rebei, això no ha estat suficient per integrar aquests indrets amb unes infraestructures de comunicació viaries adequades. Durant decennis, la Feixa va quedar aïllada de les rutes de comunicació que van arribar al Pallars, a principis del segle passat, i encara avui en dia els municipis d’alta muntanya, com el de Sant Esteve de la Sarga, segueixen batallant per obtenir unes carreteres dignes, però sobretot segures.
L’ombra del Montsec és acompanyada de la gran ruta del sender transversal, en la variant GR 1.4 de l’Hostal Roig - Mont-rebei, que travessa la Feixa. Baixa de la Vall de Barcedana, per llevant, i acaba al Mas de Mont-rebei, després de recórrer tota l’obaga del Montsec d'Ares, on connecta amb la via principal del GR 1 . En aquest recorregut, es troben petits pobles desconeguts envoltats de misteri, alguns d'ells amb antigues torres de guaita absolutament impressionants, testimonis d'un passat polític i militar molt important d’aquest país.
Des de Celler, seguint un recorregut més semblant, a estones, a l’antic camí ral, arrenca la carretera LV-9124 que ens porta fins la vila closa de Moror. A partir d’aquí la carretera deixa de tenir nom oficial de carretera i es transforma fins al llogarret d’Alzina en Carretera d’Alzina a Moror. Després d’Alzina, torna a canviar el nom i passa a dir-se Camí dels Llocs de la Feixa, arribant fins a Alsamora. És en aquest punt on la carretera passa a anomenar-se Carretera d’Alsamora fins a la Central Hidroelèctrica de Pont de Montanyana.
Sigui caminant a través de la variant GR 1.4 o sigui en vehicle per carretera, recórrer la Feixa no us deixarà indiferents. Són pobles sovint oblidats, llocs gairebé desconeguts i escassament habitats, rodejats d’un paisatge espectacular. Aquesta realitat contrasta amb la riquesa d'empremtes històriques que omplen el seu paisatge: la vila closa de Moror, la torre d’Alsamora, la torre d’Estorm, i els antics assentaments de Sant Martí de les Tombetes o de Fabregada.
Els signes d'un passat molt rellevant són abundants i inconfusibles.
Mapa ombrejat de les capes geològiques on s’observa l’escletxa de la Feixa des de l’extrem est, al pantà de Terradets (Pallars Jussà, Lleida), fins l’extrem oest a Girbeta, Ribagorça d’Osca.
Ortofoto on s’observa tot el mosaic de conreus ben marcats de tota la franja de La Feixa des de l’extrem est, al pantà de Terradets (Pallars Jussà, Lleida), fins l’extrem oest a Girbeta, Ribagorça d’Osca.
Ja Som Molts #Montseclovers subscrits. Subscriu-te a SerradelMontsec.cat i tindràs al teu correu totes les novetats. Per què Subscriure’s?
Propaga el teu amor pel territori Montsec i comparteix.
El comte Ramon IV de Pallars Jussà havia estès els seus dominis, conquistats als sarraïns, a través de la Serra de Montllobar, cap a la zona nord del Montsec d'Ares, des de l'any 1044.
Aquests dominis implicaven ocupar, reconstruir i protegir els assentaments de Mur, Estorm, Clua, Moror, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alsamora, etc. Va ser el primer pas per establir una frontera abans de travessar la carena del Montsec a través del Coll d'Ares, prop del qual es va aixecar el castell de Sant Llorenç d'Ares, segurament en un indret ja habitat per valents colonitzadors.
Tota la línia defensiva de la Feixa, a la vessant nord del Montsec d'Ares, pretenia controlar el territori amb castells, torres de guaita i assentaments més o menys encinglerats per vigilar els moviments i els possibles atacs dels musulmans que encara estaven establerts a la vall d’Àger.
Bàsicament, això significa que no hi ha cap dubte de que la Feixa va representar un paper extremadament important administrativament i políticament a la Catalunya comtal dels segles X, XI i XII.
No endebades, l’origen del nom de l’important i imponent Castell de Mur derivaria, sempre segons Joan Coromines, d'un sentit de frontera o punt fronterer del termes cristians en relació als territoris de domini àrab. A més representaria també, des d’un punt de vista orogràfic, el “punt extrem”, a l'obaga del Montsec, abans del MUR infranquejable que suposava la pròpia Serra del Montsec, on després dominaven els musulmans.
Tots els termes de la Feixa tenen característiques similars amb un caràcter defensiu d’origen medieval. Els pobles s’orienten cap a migdia, es situen en punts estratègics, encimbellats o arrabassats als cingles. Alguns, els que són més moderns i no responen a un sistema defensiu medieval, resten situats al mig de les zones de conreu i vies de comunicació.
Ermita de Fabregada, centre religiós d’aplec tradicional dels pobles veïns de La Feica, i antic assentament d’una farga. Montsec d’Ares. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.
Propaga el teu amor pel territori Montsec i comparteix.
Al bell mig del segle XIX, els pobles de la Feixa albergaven més de mil habitants, sent així en una de les àrees més poblades de tot el Pallars. La vida bullia en poblets que avui dia resten gairebé deshabitats.
Els diferents molins d'oli i fariners funcionaven a ple rendiment per proveir unes comunitats basades en l'autoabastament. La pròpia vila que dona nom a l'actual municipi, Sant Esteve de la Sarga, comptava amb més de cent habitants, i els carrers eren plens d'activitat.
Des d'aquell moment àlgid, la disminució de la població ha estat ininterrompuda, especialment a partir dels anys seixanta del segle XX, quan molts veïns van marxar ràpidament.
Sant Esteve de la Sarga estava ple de gent, però quan la carretera finalment va arribar, va propiciar que prop de vint cases es buidessin ràpidament buscant una possible vida millor o simplement farts de veure que la modernitat de les infraestructures no arribaven a aquests pobles de muntanya.
Cal dir que la identitat dels pobladors d’aquestes contrades amb la seva geografia queda palesa amb la imatge de la Mare de Déu de la Feixa, que es situava a l’església d’Alsamora, de la que no es conserva cap document gràfic, i que va desaparèixer segurament arrel de la despoblació.
Al poble de Sant Esteve de la Sarga, que dona nom a tot el municipi, només l’actual batlle, Jordi Navarra de Can Xinco ha mantingut la seva residència, i resistència, davant l’èxode que ha anat buidant el poble. A Can Xinco, la vida gira al voltant del cultiu de la terra i els ramats d'ovelles, una tradició que s'ha transmès de generació en generació, que continua i continuarà sent la base de la seva subsistència.
Per finalitzar, i a tall d’anècdota, diuen que a Can Xinco, els rellotges sempre marquen l'horari d'hivern, ja que les necessitats del ramat, especialment a l'hora de menjar, no entenen de canvis d'hora.
Grup de dones i nens davant de la torre del castell d'Alsamora. Montsec d’Ares. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Autor: desconegut. Font: Memòria Digital de Catalunya.
Situació en el Mapa, Proteccions i Fonts
SITUACIÓ EN EL MAPA DE LA FEIXA
✅ FONTS
Coromines i Vigneaux, Joan. Onomasticon Catalionae.
Vidal i Culleré, V. Les rutes de Ponent I, II, III i IV. Pagès Editors.
Obiols, Jaume. Viatge Universal Pel Pirineu. Edicions Salòria.
Creus, Jordi. Els Pobles de la Feixa. El Pallars Més Desconegut. Àrnica, Revista del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Setembre 2003.
Bonales, J. Estructuració de l’espai i construcció del paisatge a la catalunya nord-occidental. L’exemple de la Feixa al Pallars Jussà. Pagès Editors 2004.
Barrull i Perna, C. La Terreta: natura, patrimoni i silenci on la Ribagorça i el Pallars s'abracen. Patrimoni i Turisme al Pirineu. 11es Trobades Culturals Pirinenques: 141-146 (2015).Societat Andorrana de Ciències, Andorra.
Tort i Donada, Joan. Viatge a la frontera de Ponent.
Rosàs Redondo, Laia. El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta. Tesi doctoral.
La Montsec Bikepacking Loop (MBL) és una ruta que pretén resseguir tot el territori Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies - o de Meià -) sobre una bicicleta en format bikepacking, ja sigui amb bicicleta off-road (BTT o Gravel) o també amb bicicleta de carretera.
La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d'una guia completa amb els detalls de les rutes així com dels diferents tracks, sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació amb informació dels punts d'aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, serveis, etc.
Si ets #MontsecLover ❤️ i fas bicicleta, trobaràs aquest lloc en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL).
Com diu en Javi Castillo, creador de la MBL, salut i pedals!
🙏 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions. Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
Oblida les presses i sincronitza't amb el ritme de la vida local.
Descobreix l'essència tradicional del medi natural i rural.
Consumeix productes i serveis locals.
Fes un consum responsable i redueix els teus residus.
Fes servir les papereres, containers o emporta’t la brossa a casa.
🙏 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles. Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.
· Olvida las prisas y sincronízate con el ritmo de la vida local.
· Descubre la esencia tradicional del medio natural y rural.
· Consume productos y servicios locales.
· Haz un consumo responsable y reduce tus residuos.
· Utiliza las papeleras, containers o llévate la basura a casa.
🙏 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile. Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.
· Forget the rush and synchronize with the rhythm of local life.
· Discover the traditional essence of the natural and rural environment.
· Consume local products and services.
· Consume responsibly and reduce your waste.
· Use the bins, containers or take your rubbish home.
Què és SerradelMontsec.cat?
Benvinguts a la increïble i emocionant Serra del Montsec i el territori dels voltants, un paradís terrenal i celestial on gaudir de l'escalada, l’espeleologia, el senderisme, el bikepacking, l’observació de l’univers, del patrimoni històric, geològic, paleontològic, fer caiac, parapent… No us avorrireu pas.
Gaudiu del vostre temps i no programeu cada hora del viatge:
Permeteu-vos passejar sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
Aquest article ha estat publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat.
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
Este artículo ha sido publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat.
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.
This article has been published for the first time on SerradelMontsec.cat.
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.
