DEL MONTSEC A CALIFÒRNIA
Gaspar de Portolà (1716-1786), fill del Montsec i governador de "Les Califòrnies", va ser explorador i cofundador de San Diego, Monterey i Los Ángeles ciutats de l'actual estat de Califòrnia, USA.
Ja sabem que som un pesats amb els Portolà, però ja està, aquí finalitzem la trilogia dedicada a l’entorn de la família Portolà i el Montsec: el primer capítol va ser el de El Llinatge dels Portolà; el segon capítol dedicat a a vila closa de Castellnou de Montsec, seu de la Baronia de Castellnou; i finalment hem fet aquest repàs a la figura del militar, explorador i primer governador de Califòrnia, Gaspar de Portolà i Rovira, l’excusa de tot plegat.
Finalizamos aquí la trilogía dedicada a la familia Portolà y el Montsec: El Linaje de los Portolà, Castellnou de Montsec, sede de la Baronia de Castellnou y, finalmente, este repaso a la figura del militar, explorador y primer gobernador de California, Gaspar de Portolà y Rovira.Here we end the trilogy dedicated to the Portolà family and the Montsec: The Lineage of the Portolà, the closed town of Castellnou de Montsec, seat of the Barony of Castellnou and, finally, this review of the figure of the soldier, explorer and first governor of California, Gaspar de Portolà i Rovira.
Índex
L’Herència de Gaspar a Portolà a Califòrnia
El Baptisme de Gaspar de Portolà
Les Set Ciutats d'Or i Gaspar de Portolà
El Primer Viatge a l'Alta Califòrnia
Per Què l’Alta Califòrnia?
Catalans a la Conquesta de l’Alta Califòrnia
El Final de la Vida de Gaspar de Portolà i Rovira
Sobre l'Origen de la Paraula Califòrnia i el Montsec
L’Herència de Gaspar de Portolà a Califòrnia
Sembla que Gaspar de Portolà i Rovira va fer la seva gran entrada al món en el lloc més emblemàtic de la família Portolà: al seu castell-casal de Castellnou de Montsec. Avui dia encara podem trobar aquesta relíquia arquitectònica, tot i que ha patit les vicissituds del temps i la negligència dels seus actuals propietaris. Tanmateix, encara que estigui abandonat i tancat, continua tenint l’aire elegant i noble dels seus dies de glòria, almenys per fora.
No farem cap propaganda sobre els propietaris actuals, que, tot i ser elogiats per la seva discreció, semblen haver oblidat que tenen una autèntica joia a les seves mans. Així que, en lloc de lamentar-nos pel pas del temps i la negligència, celebrem la fortuna de tenir encara aquesta relíquia en peu.
Els seus pares tenien la titularitat de la Baronia de Castellnou de Montsec i, com a bons barons, gaudien de diferents possessions al voltant de la Serra del Montsec. Per motius d’itinerància de la seva família, tant pel control de les seves possessions, així com per qüestions polítiques (que ja hem vam repassar a l’article El Llinatge dels Portolà), el nostre militar i explorador va ser batejat a Os de Balaguer, doncs així consta en el registre de naixements de la vila trobat no fa gaires anys.
Malgrat els seus orígens, no va deixar gaire petjada ni a Castellnou de Montsec ni a Os de Balaguer ni a la Serra del Montsec però curiosament va deixar una petjada inqüestionable i duradora a l’actual estat de Califòrnia, als Estats Units d’Amèrica.
El «descobriment» de l'actual Califòrnia, concretament la porció que avui forma part d'Estats Units d'Amèrica va ser duta a terme per diferents expedicions espanyoles i algunes d’elles van ser comandades per Gaspar Portolà i Rovira. Aquestes primeres exploracions i descobriments son uns dels fets històrics menys coneguts, pel públic en general, de la llarga i extensa conquesta d'Amèrica duta a terme pel regne espanyol.
A Califòrnia es venera i lloa a Gaspar de Portolà com un autèntic heroi i un pare de la pàtria Californiana. Hotels, teatres, clubs, carrers, escoles, festivals, marques de productes comercials i fins i tot una ciutat, porten el seu nom en un clar homenatge a la importància de la figura històrica que representa pels californians.
S'hi celebrava cada any a Califòrnia el popular Festival Portolà Parade que, amb molt de romanticisme, reconstruïa un seguici amb representacions de la seva famosa ruta per terres californianes, tots disfressats de soldats, missioners i faralaes.
A tall d’exemple, actualment se celebra el Portolà Music Festival, un festival de música a la ciutat de San Francisco inspirat en els anals de la història californiana utilitzant el nom de Gaspar de Portolà.
Òbviament, l’accent se’l passen pel forro sempre que han d’escriure el seu cognom.
El Baptisme de Gaspar de Portolà
L’investigador Xavier Mora i Giné, fill d’Alberola (llogaret dels Aspres del Montsec), va trobar el document que acreditava el baptisme de Gaspar de Portolà a la parròquia d'Os de Balaguer. El document en qüestió diu literalment:
Als 26 de juny, jo Vicens Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia ay batejat un fill del senyor Don Franco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Foran padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, dons ella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.
I al marge del full va quedar escrit "Fill de Don Francisco de Portulà"
Aquesta troballa deixa clar que el baptisme es va produir a la vila d’Os de Balaguer, però hi ha raons per pensar que el naixement real no va ser a Os de Balaguer? Cap.
Tot i així, tenint present que la família Portolà gaudia de diferents possessions al voltant de la Serra del Montsec (Àger, Os de Balaguer, Castellnou de Montsec, etc) i que el seu estatus polític era delicat degut al seu antifilipisme declarat, podríem afirmar tranquil·lament que a principis de l’estiu de 1716, Gaspar de Portolà va veure la llum per primera vegada a la seu familiar de Castellnou de Montsec, on la seva família ja estava gaudint de les nits fresques a l’obaga del Montsec d’aquell any calorós.
Les Set Ciutats d'Or i Gaspar de Portolà
L'any 1955 es va estrenar un film d'aventures, inspirat en una novel·la d'Isabelle Gibson Ziegler, on s'explicava la vida de Juníper Serra i on apareix el personatge de Gaspar de Portolà i Rovira personificat com un comandant militar espanyol amb idees contraposades a l'altruisme i el pacifisme del pare Juníper Serra.
El film es va anomenar Seven Cities of Gold (Set Ciutats d'Or) i va ser protagonitzat per Anthony Queen, en el paper del capità Gaspar de Portolà i Rovira. El nom de «Set ciutats d'or», feia referència a l'expedició de Francisco Vazquez de Coronado, que buscava els anomenats Set Regnes de Cíbola.
La ciutat de Cíbola va ser un lloc semiinventat per Fray Marcos de Niza. Un suposat lloc ple d'or i plata a 40 dies de marxa al nord de Culiacán, a l’actual estat de Sinaloa, Mèxic. Fray Marcos de Niza van anomenar a la hipotètica ciutat de Cíbola com els Set Regnes de Cíbola (o Set Ciutats de Cíbola), influenciat per la lectura de la famosa novel·la de cavalleries d’Amadís de Gaula.
La llegenda va estendre’s per arreu i fins i tot algunes expedicions espanyoles van sortir a la serva recerca pel sud-oest nord-americà. Ningú aleshores s'imaginava que es tractava d'un engany majúscul de Fray Marcos de Niza amb el simple propòsit d'evangelitzar noves ànimes en nous territoris encara no redescoberts.
Però el cas és que Cíbola efectivament va existir però no era res més que un conjunt de petits pobles de pedra i adob que no tenien ni gens menys les riqueses esperades segons preveia la infundada llegenda i la novel·la d'Amadís de Gaula.
Podeu veure el film sencer aquí:
El Primer Viatge a l'Alta Califòrnia
Gaspar de Portolà i de Rovira s’integraria a l’exèrcit a l’any 1734 prenent part diferents campanyes i passant per diferents regiments de l’armada espanyola. Dins de l’exercit va ser traslladat a la colònia de Nova Espanya (actual Mèxic) i va arribar al grau de Coronel de Dragons a la carrera militar.
José de Gálvez y Gallardo, Marquès de Sonora, visitador del virregnat de la Corona Espanyola a la colònia de Nova Espanya, membre honorífic del Consell d’Indies i fundador de l’Arxiu Genera d’Índies, anomenà a Gaspar de Portolà i Rovira amb el càrrec de Governador de la Baixa Califòrnia amb l'encàrrec de practicar l'expulsió dels jesuïtes d'aquelles terres tal i com acabaven de ser expulsats de la resta dels territoris espanyols.
Poc després va esdevenir la descoberta i colonització de l’Alta Califòrnia quan ja la desmesurada expansió d’Espanya havia iniciat la seva decadència i quan ja l’impuls imperial dels espanyols estava gairebé desinflat.
Aquest «descobriment» i exploració de Califòrnia es la darrera empresa portada a terme per Espanya al continent americà, i per aquest motiu a Gaspar de Portolà de vegades se’l considera i se l’anomena el El Último Gran Conquistador.
Així, Gaspar de Portolà i Rovira va liderar l’anomenada Santa Expedición a la Alta California, nom que va rebre la missió que el rei Carles III va encarregar, amb la intenció d’explorar, ocupar i arrebassar als indis, les terres de l’anomenada Alta Califòrnia a finals del segle XVIII.
Per Què l’Alta Califòrnia?
Nova Espanya (avui Mèxic), s’estenia fins a l’istme del que avui s’anomena Península de Califòrnia, també dita Baixa Califòrnia. Més al nord, hi havia l’Alta Califòrnia que restava inexplorada per terra.
Només per mar, gairebé dos segles abans (a l’any 1542) Juan Rodríguez Cabrillo (portuguès al servei de la corona espanyola) va descobrir a l’any 1542 la badia de San Diego (definint-la com «puerto muy bueno y seguro») i va arribar fins els 42º latitud nord, un punt geogràfic molt al nord que avui forma part de l’estat d’Oregon. Cabrillo i els seu expedicionaris sembla que van ser els primers europeus que van circular per l’Alta Califòrnia.
Posteriorment, el mariner i explorador Sebastián Vizcaíno havia recorregut aquesta costa buscant llocs segurs per establir assentaments. Durant aquest viatge va donar nom a diversos accidents geogràfics i va realitzar mapes i diari detallats de tota la costa. Aquests van ser de vital importància per al futur assentament espanyol a l’Alta Califòrnia, ja que Gaspar de Portolà i Juníper Serra, en la seva expedició de l’any 1769, es van basar en aquests mapes per guiar-se. Llocs com la Badia de Monterey, l’illa Santa Catalina, o Punta Lobos, van rebre el seu nom durant el viatge de Sebastián Vizcaíno.
Els mapes aixecats per Juan Rodríguez Cabrillo i Sebastián Vizcaíno van ser guardats en secret pel virrei Antonio de Mendoza i l’interès espanyol per l’Alta Califòrnia va decaure fins que les expedicions de pirates com Drake o Cavendish, progressaven arreu de les costes pacífiques en direcció sud.
Aquests pirates de seguida van reclamar-se com «descobridors» de l’Alta Califòrnia i aleshores va ser quan, de sobte, Espanya recuperà l’interès anant a buscar aquelles antigues cartes nàutiques de Juan Rodríguez Cabrillo i Sebastián Vizcaíno que havien quedat en l’oblit, a fi conèixer aquest nou territori, intentar recuperar-lo i reclamar-lo en propietat.
D’altra banda, també hi havia una intenció estratègica per escalar posicions cap a terres del nord, bàsicament per contenir les intencions del vaixells russos que començaven a baixar des d’Alaska esperonats pel comerç de la pell.
A l’any 1768, l’ambaixador a Londres sembla que havia informat secretament al rei Carles III que Rússia intentava annexionar-se Califòrnia, en aquell moments sota sobirania d’Espanya tot i que en realitat i a la pràctica restava abandonada. Rússia tenia fàcil accés a Califòrnia des d’Alaska i ja havia instal·lat alguna base comercial a la costa del Pacífic que preocupava als espanyols.
Totes aquestes circumstàncies van fer que finalment el rei Carles III encarregués a José de Gálvez y Gallardo, Marquès de Sonora, visitador del virregnat de la Corona Espanyola a la colònia de Nova Espanya, membre honorífic del Consell d’Indies i fundador de l’Arxiu General d’Índies, frenar com més aviat millor l’expansió i les ambicions tant russes com pirates.
Catalans a la Conquesta de l’Alta California
A l'any 1767, Gaspar de Portolà i Rovira fou enviat a Mèxic amb l'encàrrec d'arrest i deportació de tots els jesuïtes de les escoles, col·legis així com de les 14 missions que gestionaven des de feia 72 anys, i lliurar-les als franciscans.
L’any 1768, un grup de frares franciscans mallorquins va reunir-se amb Gaspar de Portolà, entre ells, el pare Joan Crespí Fiol, el pare Fermí Francesc Lasuén, el pare Francesc Palou i deu frares franciscans més encapçalats pel Pare Juníper Serra.
L’any 1769 es nomenà un responsable militar, el nostre Gaspar de Portolà i Rovira, i un de religiós, Juníper Serra per dirigir l’expedició que havia d’escalar posicions a l’Alta Califòrnia. Va ser una combinació de soldats, colons i missioners amb la intenció de crear assentaments a la costa de l’Alta Califòrnia i trobar la badia de Monterey, descoberta 167 anys abans per Sebastián Vizcaíno, i així frenar l’expansió russa i pirata de la zona.
Posteriorment un cos compost de 25 homes de la Companyia Franca de Voluntaris Catalans, sota el comandament del tinent Pere Fagès i Beleta es van afegir a l’expedició.
La primera expedició marítima van començar al gener de 1769, amb la sortida del primer bergantí, el San Carlos, sota comandament de Vicenç Vila. La segona, viatjaria en el pailebot San Antonio acompanyat del San José, sota el comandament de Joan Perés, el famós navegant mallorquí.
Hi va haver dues expedicions per terra, una encapçalada pel capità Ferran Ribera i Montcada, que constituiria una avançada de la segona expedició terrestre, que conduiria el propi Gaspar de Portolà acompanyat del pare Juníper Serra. Tots van reunir-se a San Diego.
Així, el 16 de Juliol de 1769, es va fundar la primera missió espanyola en el territori que més tard acabarien sent els Estats Units d'Amèrica, la Missió de San Diego de Alcalá que va suposar l'origen de l'actual ciutat de San Diego, a l’actual estat de Califòrnia, una de les 10 ciutats més grans dels USA, anomenada Nipaguay pels indis.
Van arribar al lloc on avui s’aixeca la gran ciutat de Los Ángeles el 2 d'agost de 1769, que aleshores van anomenar com El Riu de Nostra Senyora la Reina dels Àngels de Porciúncula (es van quedar molt a gust). Després van arribar fins a l’àrea de Santa Bàrbara (el dia 19 d’agost de 1769), a l'àrea de Sant Simeó el 13 de Setembre de 1769, i van assolir la badia de San Francisco el dia 31 d'octubre de 1769.
Van tornar a la Missió de San Diego de Alcalá sense haver trobat la cobejada Badia de Monterey, i sembla que sense cap dubte van passar al costat de la badia però les condicions meteorològiques amb boires espesses els van impedir de veure-la i identificar-la.
Una posterior i segona expedició marítima i terrestre amb fra Juníper Serra va partir a la recerca de Monterey. El pailebot San Antonio va partir de la badia de San Diego, el dia 16 d'abril de 1770, on a bord anaven el pare Juníper Serra, Miquel Costansó (enginyer militar i cartògraf) i Pere Prat (cirurgià format al Real Colegio de Cádiz).
L'expedició per terra va partir a l'endemà encapçalada pel propi Gaspar de Portolà i Rovira, acompanyat per l'oficial Pere Fages i Beleta, dotze voluntaris catalans de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, set soldats, cinc indis nadius de la Baixa Califòrnia i el pare Joan Crespí Fiol, capellà de l'expedició terrestre.
El grup de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya estava format per gent de la superpoblada muntanya catalana del segle XVIII, que s’allistaven en aquest tipus de regiments colonials escapant de la misèria que imperava en els seus llocs d’origen a la recerca d’aventures i potser d’un possible enriquiment ràpid que el tros no els donaria mai.
En el cas dels voluntaris catalans de Califòrnia, les fonts documentals ens revelen que van ser reclutats directament pel tinent Pere Fages i Beleta (Guissona, 1734 – Mèxic, 1794), a les comarques de la Catalunya central i de les planes de Lleida.
Catalans a la Conquesta d’Amèrica
El periodista Hèctor Oliva i l'historiador Oriol Junqueras, relaten al programa En Guàrdia, del 18/11/2007 (un programa d'Enric Calpena, de Catalunya Radio), l'entorn històric d’exploració de l'Alta Califòrnia i el paper de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya:
Després de 36 dies de marxa, l'expedició terrestre va arribar, aquesta vegada sí, a la magnífica badia de Monterey el 24 de maig de 1770. Una missa va ser oficiada prop del roure on els missioners que havien acompanyat Sebastian Vizcaíno havien donat gràcies al Senyor, 167 anys enrere, i havien pres possessió d'aquestes terres en nom de la Corona Espanyola.
El 3 de juny de 1770 es va iniciar la construcció de la Missió de San Carlos Borromeo de Carmelo a la vora de Monterey, una ciutat coneguda actualment com Carmel, que com a curiositat, l'actor Clint Eastwood va arribar a ser batlle.
El Final de la Vida de Gaspar de Portolà
A l'any 1776, Gaspar de Portolo i Rovira va ser nomenat governador de Puebla (actual Mèxic) fins l'any 1784. Després tornaria a Catalunya ric i vell, sent nomenat, a l’any 1786, Tinent del Rei a Lleida. Mai més tornaria a Califòrnia.
Una vegada mort, aquell mateix any de 1786 fou enterrat a l'església de Sant Francesc d'Assís (avui de Sant Pere) deixant més de 300.000 rals a diferents institucions, en un acte de caritat. Amb aquests diners es va construir l’hospici que actualment és seu de la Diputació de Lleida.
Testamentària de Gaspar de Portolà
L'historiador Isidre Puig, coautor del llibre La testamentària de Gaspar de Portolà, relata la polèmica al voltant d'unes últimes voluntats de Gaspar de Portolà que acabarien finançant el desenvolupament urbanístic de la ciutat de Lleida, al programa En Guàrdia, del 13/01/2013, un programa d'Enric Calpena, de Catalunya Radio:
Sobre l’Origen de la Paraula Califòrnia
Jorge Wagensberg en un article escrit a diari 'El País', teoritza sobre l'origen de la paraula "Califòrnia". ¡Esto es una California!, Diari "El País", 11 de Març de 2006.
[...] En Àger, un pueblo de Lleida al pie del macizo del Montsec, se llaman californias a los calurosos desvanes, especialmente a los desvanes de las iglesias. La primera fantasía es irresistible: la palabra nace en catalán, calor de forn (calor de horno) y cuando Gaspar de Portolá, nacido en Balaguer y con casa en Àger, llega en 1768 a la tórrida península de la Baja California exclama: ¡Esto es una California! Bonito pero falso: Hernán Cortés ya usa la palabra en 1536. La etimología es la misma pero en latín, callida fornax (horno caliente) y es Cortés (que estudió latín dos años en Salamanca) o algún marinero culto quien la acuña. Quizá ni siquiera proceda del latín, sino de una mezcla de latín y alemán (que Cortés chapurreaba en honor del emperador Carlos V) y la clave sea calit ferne, es decir, caliente y lejano. Al resto de la historia, sencillamente, le damos la vuelta: Gaspar de Portolà regresa de Indias y la primera vez que sube a un caluroso desván en Àger suelta: ¡Esto es una California!"
Actualment, podem trobar alguns topònims a la zona del Montsec que porten la paraula califòrnia inserida, com per exemple Los Califòrnios del Ferrer, a la vora del riu Noguera Pallaresa al municipi de Camarasa. Avui dia és molt difícil saber quin origen tenen aquests noms de lloc, tot i que els topònims acostumen a ser de tradició antiquíssima.
Però la teoria més comunament acceptada sobre l’origen de la paraula «Califòrnia» és que derivaria de l'obra Las sergas de Esplandián, cinquè llibre de la sèrie d’Amadís de Gaula, escrita per Garci Rodríguez de Montalvo i publicada l'any 1510.
En aquest text apareix un lloc imaginari i idíl·lic anomenat Califòrnia, que estava ple de riqueses. Potser els descobridors de la regió van pensar que aquelles terres s'assemblaven molt a la descripció que oferia Garci Rodríguez de Montalvo i li van atorgar aquest nom.
Literalment, a la seva obra defineix el territori de ficció d'aquesta manera:
[…]
Hi ha una Illa a les Índies, molt a prop del Paradís Terrenal, anomenada Califòrnia i poblada de dones. Aquestes eren amazones, de cossos forts, i de moltíssim valor. Molt pocs homes havien entrat a l’Illa, perquè les dones els ho prohibien; i tan penyasegades eren les seves costes, que es conceptuava la més forta del món. A tota l'Illa no n'hi havia més metall que l'or, de manera que les armes de les dones eren d'or…
Fonts
Llegenda popular de l’embruixament del castell de Castellnou de Montsec. El camí.cat.
TURRÓ MARTINEZ, A. Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). Turró i Martínez, Antoni. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics.
BARÓ TRIQUELL, S. Llinatge deis Portóla
BOLÓS I MASCLANS, J. Els Castells Medievals Catalans
BONEU COMPANY, F. i Puig Sanchis, I. La Testamentària de Gaspar de Portolà
BONEU COMPANY, F. Don Gaspar de Portolá. El noble militar leridano, descubridor y primer gobernador de California
CARNER-RIBALTA, J. Contribució a una biografia de Gaspar de Portola.
SOLÉ I SABATÉ, J.M. i PUIGVENTOS LOPEZ, E. Els Catalans a les Guerres del Mon.
JORGE WAGENSBERG ¡Esto es una California!. Diari "El País", 11 de Març de 2006.
ISIDRE PUIG. Testamentària de Gaspar de Portolà. Article d'Isidre Puig. Programa: "En Guàrdia!" de Catalunya Radio.
Els catalans a la conquesta d'Amèrica. Programa: "En Guàrdia!" de Catalunya Radio.
XAVIER MORA. Gaspar de Portolà, l’explorador de Califòrnia, fill d’Os de Balaguer. Alberola, 16 de març de 2007
Gaspar de Portolà i l’empresa èpica de Califòrnia. Versió a Internet de l’exposició
BORJA CARDELÚS. Gaspar de Portolá y otros catalanes de la historia de España en Estados Unidos. The Hispanic Council. Enero 2020.
TURIELLA, S. La Bonanova de califòrnia. Article en línia a Els ponts de Sant Boi.
TURIELLA, S. El bateig de Califòrnia. Article en línia a Els ponts de Sant Boi.
SUÑOL i MOLINA, S. L'epopeia californiana de catalans i illencs (1764-1848).
🔴 QUÈ ÉS SERRADELMONTSEC.CAT?
Benvinguts al increïble i emocionant territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking. No us avorrireu pas!
Seguir llegint…
💡 GAUDIU DEL TEMPS, NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✅ Permeteu-vos passejar sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
✅ Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
✅ Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
✅ Oblideu les preses i sincronitzeu-vos amb el ritme de la vida local descobrint l'essència tradicional del medi rural.
✅ Feu servir productes i serveis locals, feu un consum responsable, reduïu els vostres residus i feu servir papereres i containers o emporteu-vos la brossa a casa.
💚 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions. Si feu bicicleta de muntanya, aneu per pistes marcades per evitar malmetre la vegetació, destorbar els animals i erosionar els camins. Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
💚 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles.
Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Si hacéis bicicleta de montaña, utilizad pistas marcadas para evitar estropear la vegetación, estorbar a los animales y erosionar los caminos.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.💚 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile.
Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
If you are mountain biking, ride on marked trails to avoid damaging vegetation, disturbing animals, and eroding trails.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.CAT Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús. Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
📢 Artículo publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.📢 Article published for the first time on SerradelMontsec.cat
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.