ETIMOLOGIA DE 'MONTSEC': UN GALIMATIES
L'envergadura imponent del sistema orogràfic del Montsec és un capítol apassionant de la geografia, i el seu topònim ressona com un ordre de magnitud fonamental tant a ponent com a la franja...
Si ens endinsem en l'etimologia del topònim Montsec, ens podríem perdre per camins insospitats i contradictoris, i al mateix temps aixecaríem mirades furtives i discursos en pro i en contra de les diferents versions que ens han arribat fins avui.
Index
🔴 QUÈ ÉS SERRADELMONTSEC.CAT?
Benvinguts a la increïble i emocionant Serra del Montsec i el seu territori. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l'escalada, l’espeleologia, el senderisme, el bikepacking, l’observació de l’univers, del patrimoni històric, geològic, paleontològic, fer caiac, parapent… No us avorrireu pas.
Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada d'uns 60 km de llarg que cal considerar com una sola unitat estructural, geològica i geogràfica.
L'envergadura imponent d'aquest sistema orogràfic és un capítol apassionant de la geografia catalana i aragonesa. Les característiques físiques del Montsec i el seu topònim ressonen com un ordre de magnitud fonamental tant a ponent com a la franja.
El nom de Montsec ens porta a les arrels d’una part indiscutible del paisatge. No és només un accident geogràfic, és una narrativa que plasma la grandesa i la complexitat d'aquest paisatge.
Seguir llegint…
AUDIU DEL TEMPS, NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✅ Permeteu-vos passejar sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
✅ Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
✅ Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
✅ Oblideu les preses i sincronitzeu-vos amb el ritme de la vida local descobrint l'essència tradicional del medi rural.
✅ Feu servir productes i serveis locals, feu un consum responsable, reduïu els vostres residus i feu servir papereres i containers o emporteu-vos la brossa a casa.
Paisatge i Toponímia
El paisatge és un dels documents més importants que tenim a l'hora d'estudiar la nostra història. El paisatge és format per pobles, camps, camins, cabanes, boscs, castells, ermites, partides, pastures, barrancs i, fins i tot, per allò invisible a l’ull com són els límits, els topònims i els orònims.
Tots aquests elements que han arribat fins a l'actualitat, han estat creats i transformats pels homes i les dones al llarg dels segles. Són el reflex i el registre de com els nostres ancestres van entendre, van percebre, van transformar i van anomenar el seu entorn.
El nom d'un lloc, els anomenats topònims, ens parlen i ens interpel·len sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d'identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada de memòria col·lectiva.
L'etimologia, l'anàlisi de l'origen primitiu d'un nom, ens ajuda a entendre l'origen històric i cultural del lloc. Però no només l’etimologia, sinó també la fisiografia, causalitat originària del topònim, és a dir la descripció de la natura i del relleu d’un país o una regió determinats.
Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada d’uns 60 km de llarg que cal considerar com una sola unitat estructural, geològica i geogràfica.
L'envergadura imponent d'aquest sistema orogràfic és un capítol apassionant de la geografia catalana i aragonesa. Les característiques físiques del Montsec i el seu topònim ressonen com un ordre de magnitud fonamental tant a ponent com a la franja.
L’Estètica de la Serra del Montsec
El Montsec, té un valor estètic molt alt com a conjunt muntanyós imponent que permet comprovar una seqüència paisatgística molt interessant. El patró agrícola desapareix a mesura que pugem d’altitud apareixent els carrascars que simultaniegen amb boscos mixtos i pinedes a les cotes més altes.
A les zones cultivables es dóna el contrast entre les masses de pinassa i els cingles calcaris que afloren al llarg de tota la Serra del Montsec. El contrast entre la verticalitat de les cingleres i l’horitzontalitat dels prats i cultius ofereixen un cromatisme i una imatge molt rica i molt canviant al llarga de l’any.
Però el patró de paisatge més important de la Serra del Montsec és la dissimetria entre el vessant sud i nord.
El tipus de poblament a la cara sud s’estableix al vell mig de les terres de conreu o al capdamunt de turons. A l’obaga, el patró de distribució del poblament i dels cultius és de pobles localitzats orientats a la solana, sota parets de pedra, encimbellats i normalment envoltats de feixes.
La muralla de rocam calcari del Montsec dota d’una forta personalitat la vessant sud, però també a la vessant nord, que es precipita suaument fins als relleus ondulats de les conques.
Els colors ajuden a destacar aquestes diferències en el paisatge, mentre el sud és ple de colors ocres i grisos, el nord és del verd intens de les carrasques i pinedes clapejat dels acolorits llaners de roca.
El topònim de Montsec ens porta a les arrels d’una part indiscutible del paisatge. No és només un accident geogràfic, és una narrativa que plasma la seva grandesa i la complexitat.
A continuació reflexionem sobre el seu abast, físic i etimològic.
Vídeo panoràmic de la solana, és a dir des de la cara sud, del Montsec de l’Estall i el Montsec d’Ares, amb el pantà de Canelles (riu Noguera Ribagorçana) des de l’ermita de La Pertusa. Corçà, Àger, La Noguera. Lleida, Catalunya.Reflexionem Sobre el Topònim Montsec
Si ens endinsem en l'etimologia del topònim Montsec, ens podríem perdre per camins insospitats i contradictoris, i al mateix temps aixecaríem mirades furtives i discursos en pro i en contra de les diferents versions que ens han arribat fins avui.
No serem gens dogmàtics, no cal, per molt que alguns els hi agradi postular-se i erigir-se en abanderats transcendentals d'una realitat que ells creuen única i inamovible (ens estalviarem anomenar-los).
El topònim Montsec respon a dues realitats barrejables i mal·leables, segons l'òptica que ens permeti el niu d'àliga des del qual observem aquest immens territori.
Així, totes les versions populars, filològiques, o fins i tot idealitzades, conflueixen en una mateixa paraula: SEC1, amb tota la seva càrrega semàntica d’accepcions possibles.
És a dir, l’etimologia de Montsec no només fa al·lusió al sentit aspre, dur, eixut, de terres primes i amb zones de poca vegetació, sinó també al seu sentit abarrancat, solcat, congostat, tallat, de plecs gegantins, de muntanyes trencades, valls profundes i terres extremadament accidentades que barren el pas de forma continua.
No hem d’oblidar que el regim pluviomètric de la Serra del Montsec acostuma a ser generós, les fonts son abundants i pràcticament cada hivern apareix en algun moment o altre la neu. També és cert que la vessant sud del Montsec és més àrida mentre que l’obaga és molt més rica en boscos.
S’ha d’afegir, que les primeres mencions escrites del mot Montsec ens arriben del segle XI. Això no vol dir pas que abans no s’anomenés de la mateixa manera, o amb la mateixa arrel lingüística, sobretot si tenim present que la fixació dels topònims sobre els territoris acostuma a ser una qüestió antiquíssima.
A més a més, s’ha de considerar la possibilitat de que el topònim Montsec (no tant des del punt de vista etimològic com des del punt de vista fisiogràfic i etnològic (o sigui la causalitat originària del seu nom) pugui respondre a qualsevol de les dues possibilitats mencionades.
Una observació acurada d’aquest territori, tal i com hem parlat més amunt, també permet arribar a la conclusió evident de que algunes zones de la Serra del Montsec, stricto sensu, són aspres, dures, eixutes, seques i amb poca vegetació. D’altres zones són abarrancades, solcades, congostades i tallades per plecs gegantins.
Aquestes dues possibles característiques del terreny del Montsec de vegades van separades i de vegades van de la mà. Algunes zones s'adeqüen perfectament a una de les dues accepcions mencionades abans i d'altres abracen completament o parcialment ambdues, és a dir, són tallades i abarrancades i, al mateix temps, són seques i amb poca vegetació.
La Qüestió Causal i Fisiogràfica
Com hem reflexionat abans, si el topònim Montsec respon a dues realitats barrejables i mal·leables, segons l'òptica que ens permeti el niu d'àliga des del qual observem aquest immens territori, arribarem, per fi, a plantejar-nos algunes qüestions potser molt poc tractades, tot i arriscar-nos a ficar-nos en un jardí sense sentit. Però aquí les deixem perquè constin.
Centrem-nos, no tant en la etimologia, sinó en la qüestió causal i etnològica, és a dir allò que va provocar que els nostres ancestres anomenessin aquesta serra com a Montsec. Ens referim a la qüestió fisiogràfica pròpiament dita, que ens indicaria l’estudi de la descripció de la pròpia natura, dels fenòmens naturals i del relleu del Montsec.
Tenint present que les dues cares de la Serra del Montsec són molt diferents en el seu aspecte visual, paisatgístic i físic (veure l’article Desentrelligant el Paisatge del Montsec) ens podríem fer les següents preguntes:
Qui van ser aquells, homes i dones, que van anomenar la Serra del Montsec com a tal aconseguint que s’estengués el nom de Montsec a banda i banda, cara nord y cara sud, i per un immens territori equivalent a les actuals comarques de La Noguera, el Pallars Jussà i la Ribagorça d’Osca?
Quina era la perspectiva visual, paisatgística i existencial d’aquells, homes i dones, que anomenaren aquesta serra amb el nom de Montsec? Vivien a la solana del Montsec o a la seva obaga?
Vivien a la Serra del Montsec, stricto sensu, o potser la veien i la coneixien de lluny? Per exemple des dels Aspres del Montsec? o potser des de la Conca de Tremp? o potser des de La Terreta?
Podria ser que aquells que anomenaren aquesta serra com Montsec, no hi van viure mai? O simplement la van travessar una vegada? O simplement van ser-hi ocasionalment?
Qui va anomenar aquesta serra com a Montsec? Van ser els homes i dones que conreaven la Vall de Meià? o aquells que vivien a l’Estall? Ambdós llocs separats per uns 40 km de distància, en una línia recta impossible, però a uns 80 km de distància per carretera (a 2 hores de cotxe), tot i que units per una mateixa serralada que duu el mateix topònim?
Potser algun de vosaltres té alguna remota idea de com contestar aquestes preguntes i qualsevol comentari serà benvingut. Però és cert que apareixen noves i interessants perspectives de com estudiar i analitzar els topònims, com és el cas de Núria Garcia Quera que veurem més avall.
Segur que vosaltres mateixos en qualitat de #MontsecLovers, us agradaria o voldríeu expressar la vostra opinió encara que sigui paracientífica (abans de deixar el vostre comentari potser és millor que acabeu de llegir l’article sencer fins al final):
A més de deixar els vostres comentaris i opinions, també podeu escollir la vostra preferència respecte quin creieu que és l’origen causal i fisiogràfic del topònim de la Serra del Montsec:
Aproximació Científica al Topònim Montsec
Explorem doncs l’origen del nom d’aquesta serra captivadora i mirem de fer-nos una idea del que s’amaga darrera d’un dels topònims més rellevants de la nostra geografia, això sí, aquesta vegada a través de l’opinió d’estudiosos arribats molt abans que nosaltres.
A l’any 2002, Josep Moran, Mar Batlle i Joan Anton Rabella, ja anticipaven, en el seu llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia, el resultat final, al que ja hem arribat abans, sobre la qüestió del topònim de la Serra del Montsec d’aquesta manera:
Montsec, el [lo mon'sek] (serra prepirenaica): Compost de mont i de sec 'eixut', o bé de séc 'tallat'.
No és mullen. Engloben els dos possibles orígens sense explicar les possibilitats. Malgrat això, anem a revisar a continuació alguns dels casos on diferents interessats en la toponímia, la geografia, la història i la etimologia han expressat les seves opinions i estudis.
Segons Eladi Vila Cuñer (1902)
El nom és contradictori del carácter típich que observem en totes aquelles terres y és una rica y variadíssima abundancia de fonts: devem, donchs, excluir aquest carácter, que no pot dar nom a la montanya. En cambi, al llarch de la mateixa s’hi veuen alguns talls que, com el Pas Nou, posant en comunicació dugues comarques, y els Tarradets, deixant pasar les cristallines aigües del Pallaresa, li donen l’aspecte d’una montanya partida en varies seccions. Per això crech molt lògica l’etimologia que fa derivar la paraula Montsech dels mots llatins montis (mont) y sectus (tallat, partit).
És interessant veure com Vila Cuñer descarta totalment la possibilitat d’establir l’etimologia de la Serra del Montsec com una muntanya seca. Es decanta perfectament, citant dos dels grans talls del Montsec, Terradets i Lo Pas Nou, per l’opció de que el Montsec no és una muntanya eixuta, si no que és una muntanya d’orografia esquerpa, abrupta, encinglerada i tallada per diferents congostos.
Segons Lluís Marià Vidal (1918)
[…] mas en lo que se refiere al macizo de la sierra, pocas corrientes subterráneas asoman, justificando esta escasez de fuentes el nombre que lleva: Montsech (2). Y en cuanto a poblados, los pocos que existen se han formado al pie de la sierra; en el centro no hay más que un mísero villorio.
Lluís Marià Vidal i Carreras va ser enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Al seu article La geologia del Montsec, a la revista Ibérica, justifica el nom de Montsec argumentant que no hi ha gaires corrents freàtiques ni fonts. De fet, argumenta la seva opinió, amb la nota núm 2 al peu de l’article, fent referència precisament a la opinió contraria que va expressar temps abans Eladi Vila Cuñer:
(2) En opinión de don Eladio Vila Cuñer, el nombre Montsech deriva de Mons Sectus, monte cortado. Véase “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, Barcelona, 1902, pág 303.
Segons Josep Pla (1977)
[...] El Montsec és un mur rocós que separa el Pallars i la Ribagorça de les terres de Lleida. Corre d’est a oest, desolat, estèril, més de cinquanta quilòmetres, que es fica uns dotze quilòmetres endins de les terres d’Osca. [...] El Montsec, completament desproveït de vegetació, d’una geologia aclaparadora i directa, és d’un color carmesí pàl·lid, que, tocat per algunes postes de sol, adquireix una fogositat d’incendi d’una severa, imponent bellesa.
Semblaria que Josep Pla, al seu Viatge per Catalunya, finalment inclòs al volum Tres guies de les seves obres completes, es decanta de manera clara cap a un origen etimològic marcat per la manca de vegetació a la Serra del Montsec producte d’una terra àrida i eixuta. Però permeteu-me dubtar d’aquesta idea, si bé diu “desproveït de vegetació” també afirma “d’una geologia aclaparadora i directa”. Per tant aquí, el gran Josep Pla en molt poques paraules i amb molta subtilesa manifestaria les dues possibles versions etimològiques de l’origen del nom Montsec, sense despentinar-se gaire.
Segons Xavier Terrado (2009)
Las cosas no son siempre lo que parecen en toponimia. Vista la facilidad con que podemos incurrir en la pseudoetimología, la sombra de la duda planeará siempre sobre topónimos de interpretación en apariencia indiscutible. Veamos como ejemplo el nombre del gran monte denominado Montsec. Parece claro que se trata del ‘monte seco’, de fácil interpretación en catalán. Ahora bien, el lingüista no puede desoír la opinión de geógrafos o biólogos, que manifiestan su escepticismo acerca de la sequedad de un monte que tiene nieve asegurada cada año y fuentes abundantes. Les señalará entonces (Terrado, 2008: 113) la posibilidad de ver ahí un antiguo *Montset, cambiado en Montsec por etimología popular. Y en el origen de tal *Montset se hallaría el latín MONTEM SAEPTUM ‘el monte cerrado’, con un SAEPTUM que en castellano se ha convertido en la voz seto ‘valla’, ‘muro’. Desde las tierras llanas del sur, el Montsec podía aparecer a los ojos de los romanos como un enorme muro que los separaba de los inhóspitos valles pirenaicos. Pero hemos de reconocer que esta podría ser otra fantasía etimológica. Si realmente el latín SAEPTUM existió en el oriente peninsular debió pronto de caer en desuso, pues no hay rastro de él en la lengua catalana.
En aquest cas, Xavier Terrado al seu article Léxico patrimonial y metacedeusis en los nombres de lugar, explora una possibilitat que podria semblar raonable, això sí, fent filologia de ficció. De fet, que des de les les planes de Lleida s’observi la Serra del Montsec com una muralla infranquejable, és una realitat i una veritat replicable també des de la cara nord estant. Des de la Conca Dellà, Conca de Tremp, La Terreta, la Vall de Barcedana, o La Feixa, hom té la mateixa sensació quan albira la Serra del Montsec: un mur enorme i infranquejable.
No endebades, el nom de l’important i imponent Castell de Mur, a les portes de Terradets, derivaria, segons Joan Coromines, d'un sentit de frontera o punt fronterer entre els termes cristians en relació als territoris de domini àrab. A més representaria també, des d’un punt de vista orogràfic, el “punt extrem”, a l'obaga del Montsec, abans del ‘Mur’ infranquejable que suposava la pròpia Serra del Montsec, on a l’altre costat dominaven els musulmans.
Segons Joan Coromines i Vigneaux (1996)
Serra del Pre-Pirineu que marca el límit geogràfic i històric entre els Pirineus (Pallars Jussà) i la Depressió de la Noguera. El sector central de la serralada és anomenat Montsec d'Àger i comprèn la zona entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. El sector de llevant és anomenat el Montsec de Rúbies i comprèn la zona entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i la serra de Comiols. El sector de ponent és anomenat el Montsec de l'Estall o serra de Montgai) i comprèn la zona entre la Noguera Ribagorçana i les valls de Tolba i Benavarri.
Documentació Antiga: Any 1044: silva de Montesico {BABL vi, 113); Any 1214: Montsech (Miret, TemplH, 351).
El Montsec de Tost, serra del Pre-pirineu que constitueix una prolongació al SO. de la Serra de Cadi. Culmina en un turo de 1647 m. alt. És un dels contraforts muntanyencs de l'Alt Urgell, a l'esquerra del Segre (XXXVII, 160.8).
ETIM. S'explica perquè són “muntanyes seques relativament i de poca vegetació, en relació evidentment, amb altres serres veïnes de vegetació molt més abundant” (DECat. VII, 724a36-b40). J.F.C.
Quan adjectivem, acostumem a fer-ho des de premisses i referències conegudes prèviament. Si hem d’adjectivar el Montsec com una muntanya seca, eixuta i de poca vegetació, segurament ho faríem prenent referències conegudes, es a dir en relació a altres muntanyes pròximes a la Serra del Montsec. Aquí, en Joan Coromines, dins de la seva obra magna (Onomasticon Cataloniae), el que ens està dient és que, potser, el nom de Montsec s’ha de relativitzar en un context de muntanyes relativament properes que tenen característiques més frondoses.
De pas, en Coromines ens col·loca sobre la pista d’un altre Montsec: el Montsec de Tost.
Nosaltres no coneixem pas la Vall de Tost, però sí que sabem que el senyor de la guerra, Arnau Mir de Tost, la principal espasa de la Catalunya comtal, que arriba a erigir-se en general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona, que buidà la Serra del Montsec de musulmans, conquerint-la pràcticament sencera als àrabs i que va articular políticament i militarment tot aquest territori, va néixer a la Vall de Tost, sota el Montsec de Tost.
Resulta molt curiós que Arnau Mir de Tost provingués dels voltants del Montsec de Tost, conquerís pràcticament tot el Territori Montsec, i nasqués al voltant de l’any 1000, coincidint amb els primers documents antics on trobem anomenat el Montsec (Any 1044: silva de Montesico {BABL vi, 113), segons explica Joan Coromines).
Hauria vist Arnau Mir de Tost una clara similitud entre la orografia del Montsec de Tost, que ja coneixia, i la de la nostra Serra del Montsec (a uns 50 km de distància en línia recte) que va conèixer poc temps després?
A la Viquipèdia podem llegir:
La vall de Tost està situada a la comarca de l'Alt Urgell, fent de contrafort occidental de la serra del Cadí. Està rodejada al Nord per la Serra de Tost, i al Sud pel Montsec de Tost.
El seu clima és més aviat sec, i la seva topografia esquerpada i àrida en moltes parts, l'han convertit en una gran pedrera per la seva riquesa en guixos. Actualment està sota un procés de recuperació, degut a la seva riquesa ecològica, ja que toca amb els límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Recordeu, quan adjectivem, acostumem a fer-ho des de premisses i referències conegudes prèviament.
Segons Dolors Condom (2010)
En el doc. núm 542, any 1309, testament de Ponç Hug, comte d'Empúries, se citen diferents castells i, entre aquests, el de Montsec, topònim d'origen ben transparent, ja que parteix de siccus, "sec, àrid, sense humitat". Aplica a muntanyes, podem entendre que aquestes gairebé no tenen vegetació o que hi és escassa.
Aquest comentari apareix al treball de Dolors Condom anomenat Notes sobre el lèxic toponímic en els documents medievals que es troba dins del recull Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. Condom, com a llatinista reconeguda, afirma sense immutar-se que efectivament el topònim Montsec derivaria del llatí siccus i per tant faria referència indiscutiblement a sec, àrid, sense humitat.
Segons Ferran Alexandri (2013)
La raó d'aquest apunt és desfer els errors sobre l'origen d'aquest topònim. He llegit en alguna guia d'itineraris –que ara no ve al cas dir el nom de l'obra ni dels autors–, que curiosament Montsec té una etimologia semblant a la de la serra del Cis, perquè Cis vindria de *cisum 'tallat', i séc vol dir 'plec' o 'solc', i per extensió 'tall', de manera que cis i séc vénen a dir el mateix. De la mateixa manera, també he sentit a dir, en alguns parlants, que Montsec ve de *monte sectus que voldria dir 'muntanya tallada'.
En el primer cas, aquest cisum no té explicació (en tot cas el ll. MONTEM SCISSUM 'muntanya tallada', participi del verb SCINDERE 'fendre', 'tallar en dues parts'). En el segon cas, tants sols hem de precisar que el ll. sectus, -a, -um és un pp. que vol dir sec. Només cal consultar un simple diccionari escolar de llatí per esbrinar tot això, i així també descobrirem que SECTIO (sectio, -onis) vol dir veritablement 'tall'; però això ja no té res a veure amb el Montsec. Per tant, les dues opinions que he mostrat més amunt les hem de considerar totalment inadmissibles.
[…]
Montsec prové, com bé diuen Alcover-Moll, en el Diccionari català-valencià-balear, del llatí MONTE SICCU 'muntanya seca'. Joan Coromines confirma en l'Onomasticon cataloniae que l'etimologia "s'explica perquè són muntanyes seques relativament i de poca vegetació, en relació, evidentment, amb altres serres veïnes de vegetació molt més abundant".
En aquest cas, Ferran Alexandri, al seu blog, intenta disseccionar l’origen etimològic de la Serra del Montsec, fent comparació amb el topònim de la Serra del Cis, i sembla que el seu argument es aclaparador quan cita el diccionari d’Alcover-Moll i a la magnànima obra de Joan Coromines. És a dir, etimològicament parlant, Montsec (segons Alexandri) derivaria de sec, poca vegetació, sense cap mena de discussió i s’alinearia d’aquesta manera amb Dolors Condom.
Els Nous Mètodes de Núria Garcia Quera
L’escriptora Núria Garcia Quera, actualment treballa per la Universitat Autònoma de Barcelona, fent recerca en arqueologia lingüística a partir de l’estudi etimològic de la toponímia.
La tesi doctoral de Núria Garcia Quera, es centra en un nou mètode interdisciplinari per analitzar els topònims del Pallars Sobirà, concloent que les característiques del paisatge i la informació geogràfica dels llocs està darrere de la majoria dels topònims.
Garcia Quera proposa una nova metodologia destacant la importància del lloc específic que els topònims designen com a punt de partida. A diferència del mètode tradicional, aquest enfoca la part cognitiva, considerant que els topònims reflecteixen el coneixement i la percepció humana de l'entorn, un aspecte abans ignorat.
La proposta de Núria Garcia Quera incorpora elements de lingüística del corpus, geografia de proximitat, estadística i lingüística cognitiva en un mètode experimental. Aquest difereix bastant del mètode de Joan Coromines, que es basa en lingüística comparativa i gramàtica històrica.
Aquest nou enfocament defensa la idoneïtat de no partir de cap idea preconcebuda de l’origen lingüístic dels topònims (llatí, basc, etc.) per intentar evitar vies equivocades. També deixa de pressuposar una formació toponímica per composició i lexicalització d’altres paraules i sufixos.
Aquesta filòloga estudia la possibilitat d'aplicar la seva metodologia toponímica del Pallars Sobirà a altres regions. Mentre esperem els resultats del seus estudis i la possibilitat de traslladar les seves conclusions al Territori Montsec, en aquest vídeo de Lleida.com podeu veure com ella mateixa explica el seu mètode de treball:
💚 PROTEGEIX EL TERRITORI MONTSEC
Recorda!
Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils.
Molts d’aquests paratges estan dotats de diferents règims de protecció i gestió establerts per les diferents Administracions.
Si feu bicicleta de muntanya, aneu per pistes marcades per evitar malmetre la vegetació, destorbar els animals i erosionar els camins.
Per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental, sí us plau respecta’ls.
💚 PROTEGE EL TERRITORIO MONTSEC
¡Recuerda!
Muchos de los parajes de la Sierra del Montsec son espacios protegidos y algunos extremadamente frágiles.
Muchos de estos parajes están dotados de distintos regímenes de protección y gestión establecidos por las distintas Administraciones.
Si hacéis bicicleta de montaña, utilizad pistas marcadas para evitar estropear la vegetación, estorbar a los animales y erosionar los caminos.
Para preservar su interés científico, arquitectónico, arqueológico, histórico, geológico, ecológico, cultural, paleontológico, paisajístico o medioambiental, por favor respétalos.💚 PROTECT THE MONTSEC TERRITORY
Remember!
Many of the places in the Montsec mountains are protected areas and some are extremely fragile.
Many of these places are equipped with different protection and management regimes established by the different Administrations.
If you are mountain biking, ride on marked trails to avoid damaging vegetation, disturbing animals, and eroding trails.
In order to preserve their scientific, architectural, archaeological, historical, geological, ecological, cultural, palaeontological, landscape or environmental interest, please respect them.🔴 QUÈ ÉS SERRADELMONTSEC.CAT?
Benvinguts a la increïble i emocionant Serra del Montsec i el seu territori. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l'escalada, l’espeleologia, el senderisme, el bikepacking, l’observació de l’univers, del patrimoni històric, geològic, paleontològic, fer caiac, parapent… No us avorrireu pas.
Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada d'uns 60 km de llarg que cal considerar com una sola unitat estructural, geològica i geogràfica.
L'envergadura imponent d'aquest sistema orogràfic és un capítol apassionant de la geografia catalana i aragonesa. Les característiques físiques del Montsec i el seu topònim ressonen com un ordre de magnitud fonamental tant a ponent com a la franja.
El nom de Montsec ens porta a les arrels d’una part indiscutible del paisatge. No és només un accident geogràfic, és una narrativa que plasma la grandesa i la complexitat d'aquest paisatge.
Seguir llegint…📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.CAT
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.
📢 Artículo publicado por primera vez en SerradelMontsec.cat
Ninguno de los contenidos de la web SerradelMontsec.cat se pueden utilizar, copiar, redistribuir, realizar transformaciones y/o modificaciones, sin autorización previa. Si quieres distribuir o utilizar estos contenidos, contacta con nosotros previamente para acordar las condiciones de uso.
Si te gustan estos contenidos y estas fotografías y necesitas que elaboremos contenido para ti, envíanos un mail a serradelmontsec@gmail.com.📢 Article published for the first time on SerradelMontsec.cat
None of the content of the SerradelMontsec.cat website can be used, copied, redistributed, transformed and/or modified, without prior authorization. If you want to distribute or use these contents, contact us beforehand to agree on the terms of use.
If you like this content and these photographs and you need us to create content for you, send us an email at serradelmontsec@gmail.com.
S’ha de recordar que el mot sec, en un sentit de 'plec', 'solc', 'tall', ‘sotmès a pressió’, abans de la nova ortografia del 2016 del Institut d’Estudis Catalans, portava accent diacrític (‘séc’) i ara no en porta.