MONT-REBEI: HISTÒRIA I CRÒNICA D'UN CAMÍ RECUPERAT
El 17 d'octubre de 1982 es posava fi al llarg procés reivindicatiu dut a terme per nombrosos entitats amb l'objectiu de recuperar el camí de Mont-rebei, inutilitzat per l'ENHER a partir de l'any 1977.
ENS SITUEM A: la llarga lluita històrica per la recuperació del camí anomenat Portell del Montsec. El camí que recorre l'èpica grandiositat del Congost de Mont-rebei i el riu Noguera Ribagorçana, un dels principals signes d’identitat de la Serra del Montsec des de tots els punts de vista: ecològic, paisatgístic, històric, arqueològic, geològic, espeleològic i esportiu.
NOS SITUAMOS EN: la larga lucha histórica por la recuperación del camino llamado Portell del Montsec. El camino que recorre la épica grandiosidad del Congost de Mont-rebei y el río Noguera Ribagorçana, uno de los principales signos de identidad de la Sierra del Montsec desde todos los puntos de vista: ecológico, paisajístico, histórico, arqueológico, geológico, espeleológico y deportivo.WE ARE LOCATED AT: the long historical struggle for the recovery of the path called Portell del Montsec. The path that runs through the epic grandeur of the Mont-rebei Gorge and the Noguera Ribagorçana river, one of the main signs of identity of the Serra del Montsec from all points of view: ecological, landscape, historical, archaeological, geological, speleological and sports.
ATENCIÓ! És possible que el vostre proveïdor de correu us avisi que aquesta publicació és massa llarga per veure-la completament al lector de correu. No us preocupeu. Només heu de clicar a "llegir més", "veure al navegador" o l'opció que us proporcioni el vostre programa de correu i veureu la resta del contingut.
Índex
Origen Etimològic de Mont-rebei
Què ens diuen els noms dels llocs? Els topònims no són només etiquetes per identificar un indret, són finestres obertes al passat, al paisatge i a la identitat d’una comunitat. Cada nom porta dins seu fragments de tradicions, històries i paisatges, de tal manera que ens connecta amb la memòria col·lectiva d’un territori.
L’etimologia, que estudia l’origen i el significat primitiu d’un nom, ens desvela el significat primitiu d’aquests noms, revelant aspectes lingüístics i culturals que han marcat la seva evolució. Però no només les paraules ens parlen: el paisatge també té molt a dir. Molts noms són descripcions directes del relleu o dels elements naturals que defineixen un lloc, com "Mont-roig", que ens evoca la intensitat cromàtica del terreny.
Els topònims són, en definitiva, símbols d’identitat que connecten un espai amb la seva tradició i la seva gent. Desxifrar-los és com obrir una finestra al passat i comprendre millor l’essència d’un lloc, perquè darrere de cada nom hi ha una història esperant ser descoberta i, potser, explicada.
Joan Coromines treballa diferents hipòtesis. A l’any 1957 quan va estar per la zona, va preguntar i investigar, trobant que al Congost de Mont-rebei se l’anomenava de diferents maneres:
És clar que jo vaig fer enquestes allí i a la rodalia (1957) i no vaig plànyer esforços per retrobar (més o menys segur) el fil d'una tradició popular. En poblacions de la zona, no immediates (Tremp, i alguns llogarets d'Eroles i de St. Esteve de la Sarga) dominava amplament la pronunciació Monrebei (o Munrebei), més propers: a Alsamora mon Monrebeig; a Girbeta, com a nom d'aquell sector de Montsec, em digueren Montsec de Monrebeig; per tant dono menys valor a la pronunciació Monremeig oïda a un treballador, que vivia a Mont-rebei, i es digué fill de Girbeta, però pertanyia als manobres reclutats per al pantà (juny 1957).
[…]
L'altre és l'actual propietari de Mont-rebei mateix, que es deia fill d'allí: «és Monrebeig encara que molts escriuen Montrebei o Montremei (pron. -ntr-) i el bisbe de la Seu i el notari [de Tremp] van assegurar que és Monremei». És clar que el mateix fet de citar aquestes «autoritats» resta valor a llur testimoni referent a la tradició (que és la que interessaria més)…
[…]
La nostra conclusió a base d'aquests paral·lels eloqüents (si bé susceptibles de recusació) és que també el Mont-rebei ribagorçà prengué nom dels rabeigs de la Noguera Ribagorçana escolant-se entre monts altíssims.
Així, Joan Coromines, es decanta sense gaires dubtes per la hipòtesi de que el topònim Mont-rebei prové del llatí MONTE-RAPIDIU, és a dir, la “muntanya dels rabeigs”, perquè rapidium ha donat rabeig en català central, rabei a Pallars i Ribagorça, i rebetch en molts parlars occitans.
La paraula "rabeigs" és absolutament descriptiu, ja que sorgeix de la Noguera Ribagorçana, quan es precipita entre les altes parets del congost de Mont-rebei. En aquest indret, l’aigua sembla complaure's, rabejant-se amb alegria. Imagineu l’aigua circulant dinàmicament, vibrant, fent soroll xocant i ballant contra les parets de roca, com si estigués de festa, celebrant l’estretor del lloc pel qual transcorre.
Altres estudis, com el de Jordi Mir i Parache, suggereixen que el nom de Mont-rebei prové d’una evolució per metàtesi del terme "Bon remei". Aquesta transformació és habitual en la llengua catalana amb la conversió de la "b" inicial en "m", una curiositat lingüística que reforçaria aquesta hipòtesi.
L’autor, a més, argüeix que a l’altre extrem de la Serra del Montsec, prop de Comiols, o sigui al Montsec de Rúbies (o Montsec de Meià), s’ubica el santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs, que al mateix temps molts pallaresos pronuncien Mon repòs, seguint la conversió de la “b” inicial per una “m”.
Situació Geogràfica del Congost de Mont-rebei
Situat en el cor de la Serra del Montsec, el Congost de Mont-rebei és un dels espais naturals més singulars de Catalunya, tant pel seu impressionant paisatge com per la seva rica biodiversitat. Catalogat com a Reserva Natural Parcial, Zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), Zona PEIN (Espai d'Interès Natural) i inclòs a la Xarxa Natura 2000, aquest indret és un veritable santuari natural.
Aquest impressionant congost d’uns 6 quilòmetres de llargada, separa el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall:
El Montsec d’Ares, resta dins de la província de Lleida, a Catalunya, i abasta les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà.
El Montsec de l’Estall, dins de la província d’Osca, a l’Aragó, abasta la comarca de la Ribagorça.
El Congost de Mont-rebei és un dels patrimonis naturals i paisatgístics més importants del Prepirineu, una joia que combina natura, bellesa i història. El camí que travessa aquest congost no només és una ruta espectacular, sinó que també forma part del sender GR® 1, anomenat també Camí Històric.
Actualment, és un dels principals signes d’identitat d’aquest territori, no només des del punt de vista ecològic i paisatgístic, sinó també geològic i històric. Al mateix temps és un autèntic paradís per a escaladors, espeleòlegs i arqueòlegs, que troben en les seves parets, avencs i coves una font inacabable d’aventura i descobriment.
La gestió i el manteniment d’aquesta Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei tan valuosa, la duu a terme la Fundació Catalunya-La Pedrera, tot i que només al costat català, que treballa per preservar l’essència d’aquest territori tan especial.
SOSTENIR-SE AL CONGOST DE MONT-REBEI
El 17 d'octubre de 1982 va marcar la culminació d'un llarg trajecte, un d’aquells moments en què la perseverança de molts va fer possible una fita important. Després d’anys de reivindicacions per part de grups i entitats de tota mena, es va aconseguir recuperar un dels tresors més amagats del nostre territori.
El camí anomenat Portell del Montsec, el camí que recorre el Congost de Mont-rebei, un sender, tallat a la roca que havia estat inutilitzat des de 1977 per la construcció de la presa de Canelles, a càrrec d’ENHER, tornava a estar a l’abast de tothom.
Aquesta recuperació no només va ser una victòria per als defensors del patrimoni natural, sinó una oportunitat per a qualsevol excursionista que vulgui gaudir de la natura en estat pur.
Abans de perdre’ns completament en l’espectacularitat del Congost de Mont-rebei, val la pena fer un salt enrere en el temps per descobrir l'origen d'aquest camí tan especial. Anem a veure a continuació com va anar la història del camí del Congost de Mont-rebei.
Origen del Camí del Portell del Montsec
L’any 1924, la Mancomunitat de Catalunya va inaugurar un sender que avui sembla gairebé un miracle de la perseverança: un camí de bast, esculpit directament amb pic i pala al marge esquerre del riu, excavant-lo a la roca viva.
Aquest sender esculpit a la paret de Catalunya, va ser conegut també com el Portell del Montsec, o senzillament El Portell. Va canviar la vida de la gent dels voltants, doncs a partir d’aquell moment va permetre una comunicació fàcil entre la cara sud i la cara nord del Montsec d’Ares i del Montsec de l’Estall.
Així, les poblacions de la cara sud d’aquests dos montsecs (la vall d’Àger principalment) quedava comunicada amb els pobles de la cara nord, els del Pallars Jussà i la Ribagorça d’Osca: Pont de Montanyana, Mont-rebei, Alsamora, Girbeta, Montgai, Lliterà, Sant Esteve de la Sarga, Castissent, Clua, etc, etc.
Seguint el curs del riu, aquest sender obria portes a nous intercanvis pel fons d’un congost protegit per parets de fins a 500 metres d’alçària on, en alguns trams, la distància entre paret i paret no passa dels 20 metres.
Molt abans que el camí fos esculpit a la roca per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, aquest pas ja havia estat transitat per antics pobladors. Un dels testimonis d’aquesta presència humana són els fragments de ceràmica neolítica trobats a la Cova Colomera, que donen testimoni d’antics habitants circulant pel congost de Mont-rebei.
I ja en temps més recents, a les darreries del segle XIX, i abans de que la Mancomunitat obrís el camí d’abast a l’any 1924, els trams més difícils del Congost de Mont-rebei eren un veritable repte per a qui s’atrevia a recórrer-los. Es diu que es van trobar rastres d'unes barres de ferro i de fusta clavades a la paret de roca, potser col·locades per sostenir una mena de passarel·la rudimentària o per oferir punts de subjecció als qui s’aventuraven per aquest camí vertiginós.
No és fàcil imaginar-se l’audàcia d’aquells que es trobaven penjats entre el cel, la roca i l’aigua, seguint la naturalesa salvatge del Portell del Montsec, sense cap tipus d’arnès, corda o protecció.
Els Quatre Elements Civilitzadors de la Mancomunitat
L’obra de la Mancomunitat de Catalunya al Congost de Mont-rebei és un reflex de l'ideal modernitzador d’una burgesia ambiciosa que aspirava a transformar Catalunya.
Aquesta visió va prendre forma gràcies al triomf electoral de la Lliga Regionalista, primer a l’Ajuntament i a la Diputació de Barcelona el 1905, i més tard amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914.
En aquells temps, la força i creixement de Barcelona contrastaven amb l’endarreriment de moltes zones rurals i la Mancomunitat pretenia impulsar un progrés més equitatiu, fins i tot en territoris tan remots com la Serra del Montsec.
L’objectiu modernitzador de la Mancomunitat es va traduir en una ambició clara: portar a cada racó de Catalunya els elements de civilització que ja gaudia la gran ciutat de Barcelona. Era un ideal que aspirava a transformar el camp en ciutat, un concepte formulat pel periodista Gabriel Alomar (1873-1941) que es va convertir en el full de ruta del noucentisme.
Dirigents de la Mancomunitat, com Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch i Joan Vallès i Pujals, tenien una visió clara: portar el progrés a cada racó de Catalunya a través dels anomenats «quatre elements de civilització». Aquest ideal es va concretar en la necessitat de fer arribar la carretera, l’aigua corrent, el telèfon i l’energia elèctrica a cada lloc habitat. Amb aquests quatre pilars, no només es buscava millorar les condicions materials de vida, sinó també elevar el nivell cultural del país.
Aquests ambiciosos propòsits es van fer realitat amb diferents plans de desenvolupament, entre aquests l’anomenat Pla de Vies de Comunicació, aprovat el 1920. Aquesta iniciativa va ser el resultat d’un treball col·lectiu de propostes elaborades per juntes comarcals constituïdes a cada partit judicial. Més tard, aquestes propostes van ser aprovades per la Junta Central, composta per una diversitat de veus: 4 consellers, 4 diputats provincials, tècnics d’obres públiques de la Mancomunitat i de l’Estat, així com representants del RACC, centres excursionistes, cambres de comerç, cambres industrials i societats agrícoles.
Gràcies a aquests esforços, la xarxa viària va experimentar un creixement impressionant, passant dels 785 km del 1907 als 1.911 km del 1923. En només quinze anys, aquesta xarxa es va multiplicar per 2,5, contribuint significativament a resoldre alguns dels problemes d’aïllament viari que afectaven el país. Les 518 capçaleres municipals que estaven aïllades el 1910 es van reduir a 331 el 1919, una millora que va facilitar la comunicació i el desenvolupament de moltes poblacions rurals.
A més, es van construir 540 km de camins de muntanya amb finalitats paisatgístiques, turístiques i sobretot comunicatives. Entre aquests projectes de muntanya, trobem el camí que es va construir per travessar el Congost de Mont-rebei.
Malauradament, tots els projectes de la Mancomunitat de Catalunya van quedar aturats gràcies a que la dictadura de Primo de Rivera va dissoldre les diputacions provincials i va destituir els diputats elegits per sufragi universal, atorgant als governadors civils el poder per designar els nous membres a dit.
Finalment, la Mancomunitat de Catalunya va ser suprimida el 20 de març de 1925.
La faraònica obra de la Mancomunitat de Catalunya, en tots els àmbits de la societat catalana, va aconseguir sumar una gran capacitat de desenvolupament socioeconòmic al país. Just abans de la dictadura de Primo de Rivera, el PIB per càpita real de Catalunya va arribar a ser el doble que l'espanyol i un 42% superior a la mitjana europea.
La Inundació del Camí del Portell del Montsec
A principis de l'any 1977, l'embassament de Canelles va començar a pujar de nivell i per primera vegada va inundar les cotes baixes del Congost, submergint el camí que havia estat transitat durant més de cinquanta anys. Les aigües van arribar fins a la cua del pantà, als termes de Viacamp i Lliterà i Pont de Montanyana, a la Ribagorça d’Osca i al de Sant Esteve de la Sarga al Pallars Jussà.
A mesura que les aigües cobrien el paisatge, el congost es va transformar radicalment: el riu, que havia estat un corrent dinàmic i vibrant, va deixar de ser riu i es va convertir en una llacuna tranquil·la. El soroll alegre de l’aigua xocant contra les roques del congost va desaparèixer, deixant pas a un silenci que corprèn, creant una atmosfera quasi màgica dins del congost de Mont-rebei.
El camí que durant decennis havia conduït els viatgers a través d’aquella meravella natural, es va tornar inaccessible, amagat sota les aigües, un record enfonsat d’un temps passats.
La Recuperació del Camí
La mobilització per la recuperació del camí va començar a guanyar força cap el 17 de juny de 1977. El diari Avui va publicar un article de Jordi Mir titulat "Adeu a Mont-remei", on denuncia la desaparició del camí construït per la Mancomunitat de Catalunya el 1924. Aquest article va actuar com un autèntic disparador, inspirant una sèrie d’altres articles de queixa i reivindicació.
El 26 d'agost del mateix any, Joaquim Cabezas Rectoret, escriu també al diari Avui sobre el camí de Mont-rebei, defensant la seva existència i fent crida a la seva protecció. El 26 d'octubre de 1977, El Correo Catalán també va publicar un comunicat del conegut "Grup de la Franja de Ponent" reivindicant la recuperació del camí del congost.
L’article de Joaquim Cabezas Rectoret, amb el seu missatge apassionat, és reproduït íntegrament en el butlletí del Club Excursionista Pirinenc aquell mateix mes. La maror d’indignació creix cada vegada més.
Es va crear el "comitè pro-camí de Mont-rebei", una iniciativa que va néixer de l'entesa entre diverses entitats i grups, com el Club Excursionista Pirinenc, el Grup de la Franja de Ponent, i l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants, juntament amb un bon nombre de persones que a títol particular sentien la necessitat de defensar aquest camí.
Aquest comitè, presidit per Francesc Martínez Massó, va entrar en contacte amb l’ENHER a finals de 1977. Amb una determinació ferma, van redactar una carta pública en defensa del camí del Congost de Mont-rebei. Un document, que va sorprendre per la seva meticulositat, format per 24 pàgines que combinaven text informatiu, mapes detallats, fotografies emocionants i bibliografia rellevant.
De gener a juny de 1978, la preocupació per la defensa del camí del Congost de Mont-rebei va ressonar en nombrosos periòdics, diaris, butlletins d'entitats excursionistes, associacions culturals i altres mitjans de comunicació. El gran dia va esdevenir el 14 de maig, el tradicional aplec a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, es va convertir en un acte multitudinari i reivindicatiu que va reunir quasi 1.500 persones.
Un esdeveniment completament inspirador de com la comunitat s'uneix per defensar el que estima. Amb múltiples adhesions de sindicats i partits polítics, la mobilització va demostrar que la defensa del camí transcendeix les fronteres d’un sol grup; esdevenint un esforç col·lectiu que uneix persones de tots els àmbits.
Poc temps abans de l’aplec, el Comitè pro-camí de Mont-rebei va instar a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya perquè intervingués en la defensa del camí. El 20 d’abril de 1978, la federació va adreçar una carta al director d’ENHER reclamant una solució per al camí de Mont-rebei.
El Nou Camí del Congost de Mont-rebei
Va sorprendre la resposta favorable que es va rebre el 13 de juny de l’empresa hidroelèctrica i es va poder copsar la bona disposició dels responsables, els quals comunicaven que estaven treballant per recuperar el camí a una cota superior al nivell de les aigües de l’embassament.
Aquesta notícia va marcar un moment clau en la lluita per la preservació del camí i la col·laboració entre entitats va continuar amb força després de l’aplec de La Pertusa, amb articles publicats a El Correo Catalán i al diari Avui signats per Carles Reves i el vilanoví Xavier Garcia, així com nombrosos articles i treballs en butlletins d’entitats excursionistes.
Aquesta cadena de solidaritat i mobilització demostrava que la comunitat estava decidida a lluitar, recordant-nos a tots que la bellesa del camí del Portell del Montsec que recorre el Congost de Mont-rebei no és només un paisatge impressionant, sinó una part essencial de la identitat de la Serra del Montsec i de la nostra història.
A la tardor de 1978, l’ENHER va convocar una comissió per redactar el permís i projecte d’obres en col·laboració amb "Aguas del Ebro". A principis de març de 1979, l'empresa va comunicar a la comissió que les obres ja havien començat pel seu extrem nord i la premsa se'n feia ressò.
Les obres acabaven d’iniciar-se quan van trobar un obstacle inesperat: un recurs interposat per un propietari de la zona va aturar el procés. Les dificultats no es van resoldre fins passats dos anys. Finalment, l’any 1981 va arribar amb bones notícies: les obres es van reprendre i van seguir un ritme normal fins al seu acabament.
Amb només dos treballadors, assistits per un tercer, el camí tornava a prendre forma. La pasarel·la de 53 metres de llarg i 1 metre d’amplada que travessava el barranc Fondo a 22 metres d’alçada de la llera però només a 2 metres de l’aigua quan l’embassament de Canelles és ple, va ser realitzada per un altre grup de treballadors.
A principis de setembre de 1982, l’ENHER va comunicar que l’obra del camí estava finalitzada. La inauguració, celebrada el 17 d'octubre de 1982, va reunir prop d'un centenar de persones en representació d'entitats excursionistes, de l'empresa hidroelèctrica i de l’Ajuntament d’Àger.
El nou camí del Congost de Mont-rebei ara s'eleva fins a 60 metres per sobre de l'antic camí en alguns trams i el seu punt més alt s'eleva a 35 metres per sobre de les aigües de l'embassament en moments de màxima capacitat.
Fonts
Font i Garolera, J. L’obra de la Mancomunitat de Catalunya (1914 - 1924) en matèria de Comunicació i Transport. Plecs d'història local, Nº. 153, 2014.
Cabez Valls, J. Inauguració del cami nou de Mont-rebei. Vèrtex 91, 1983.
Chacobo D. i Papell Cristina. Serra del Montsec, 101 Propostes. Efadós, 2024.
VVAA. Una visió històrica i antropològica del Montsec.
VVAA. L’arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec, des del segle xix fins a l’actual projecte de recerca. Revista d’Arqueologia de Ponent, núm 19. Universitat de Lleida.
Carreras, A. Cinc segles d’economia catalana en perspectiva comparada [en línia]. 25 de febrer de 2021. Data de consulta: 19.10.2024] Disponible a https://www.5centims.cat/cinc-segles-deconomia-catalana-en-perspectiva-comparada/
Situació en el Mapa del Congost de Mont-rebei
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…💚 PROTEGIU EL TERRITORI MONTSEC, GAUDIU DEL TEMPS I NO PROGRAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✅ Passegeu sense rumb i entreu als bars on hi hagi parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Trenqueu el grilló dels algoritmes de recomanació.
✅ Sortiu de la vostra càmera de ressò i deixeu que altres persones us descobreixin nous mons i nous sabors, us agradin o no. Només ho sabreu si ho proveu.
✅ Només vosaltres podeu evitar que la humanitat quedi globalment uniformitzada per servir millor els amos dels algoritmes.
✅ Oblideu les preses i sincronitzeu-vos amb el ritme de la vida local descobrint l'essència tradicional del medi rural.
✅ Feu servir productes i serveis locals, feu un consum responsable, reduïu els vostres residus i feu servir papereres i containers o emporteu-vos la brossa a casa.
💚 Recorda! Molts dels paratges de la Serra del Montsec són espais protegits i alguns extremadament fràgils. Aquests llocs estan subjectes a diferents règims de protecció i gestió establerts per diverses administracions. Si fas bicicleta de muntanya, utilitza les pistes marcades per evitar danys a la vegetació, pertorbacions als animals i erosió als camins. Si us plau, respecta aquests espais per preservar el seu valor científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.
📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia. Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús. Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.