EL MITE DE PROSÈRPINA A SANTA MARIA DE COVET
Joia del romànic del segle XII, l'església de Santa Maria de Covet conserva un dels pocs triforis conservats a Catalunya, així com una de les poques portes ferrades conservades al seu lloc d'origen.
ENS SITUEM A: Covet, un petit poble situat a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida, al municipi d'Isona i Conca Dellà, a l’obaga del Montsec de Rúbies (o de Meià).
NOS SITUAMOS EN: Covet, un pequeño pueblo situado en la comarca del Pallars Jussà, en la provincia de Lleida, Cataluña, en el municipio de Isona y Conca Dellà, en la umbría del Montsec de Rúbies (o de Meià).WE ARE LOCATED AT: Covet, a small town located in the region of Pallars Jussà, in the province of Lleida, Catalonia, in the municipality of Isona and Conca Dellà, in the valley of Montsec de Rúbies (or Meià).
Índex
Situació Geogràfica de Covet
Santa Maria de Covet, una joia del romànic del segle XII, s’alça majestuosa al petit llogaret de Covet, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà.
Protegida per la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià) i amb la Serra de Comiols a sobre, aquesta església no només és un testimoni de l’arquitectura medieval, sinó també de la vida que durant segles ha travessat aquest territori.
No gaire lluny d’aquí, les antigues rutes de transhumància s’entrecreuaven amb els camins dels pelegrins, creant un teixit de senders que connectaven pobles i cultures.
Un d’aquests punts estratègics era l’Hostal de les Moreres, situat al camí que unia Tremp i el Coll de Comiols, a la vora del riu de Conques. Aquest hostal, que durant segles va oferir descans a pastors i viatgers, va deixar de funcionar a la dècada de 1950 i, amb el pas del temps, va ser enderrocat, esborrant físicament una petita part de la història viva del Montsec i de la Conca Dellà.
Les carrerades i cabaneres (antics camins ramaders) serpentejaven, sovint coincidint amb rutes de gran importància històrica. Un dels camins més destacats connectava la Ribera del Segre amb la Conca Dellà i la Conca de Tremp (o Conca Deçà) a través del port de Comiols, probablement aprofitant una antiga via romana.
Aquesta ruta continuava fins a Montanyana passant pel port de Montllobar, convertint-se en un eix essencial per al comerç i la mobilitat durant segles.
El Trifori del Santa Maria de Covet
Entre les meravelles arquitectòniques de Santa Maria de Covet, hi ha un element que la fa absolutament excepcional: el seu trifori, una galeria elevada amb arcs de mig punt, sostinguts per majestuoses columnes i capitells de gran volum.
Aquest espai, situat a la part interior del mur de la façana principal, s’obre just rere la rosassa, creant un efecte de llum i ombra que afegeix misteri i solemnitat a l’interior del temple.
L’accés a aquesta tribuna elevada no és immediat, sinó que es fa a través d’unes escales de cargol estretíssimes situades dins de dos cossos que flanquegen la façana. Això converteix la pujada en una experiència gairebé ritual.
Aquest trifori no només és una joia per si mateix, sinó que és un element únic a Catalunya, només comparable al de la catedral de la Seu d’Urgell. Per això, és absolutament recomanable pujar-hi i deixar-se captivar per l’expressivitat de les figures que adornen els seus capitells.
Els capitells del trifori no són simples elements ornamentals: expliquen històries, evoquen simbologies i ens transporten a un món on la realitat i la fantasia es barregen. Cada peça és un petit univers ple de significat.
Més enllà de la seva funció estructural i decorativa, els capitells de Santa Maria de Covet són un llibre de pedra obert a múltiples interpretacions. Són elements de gran expressivitat que combinen influències iconogràfiques religioses, al·legòriques i fins i tot paganes.
El Rapte de Prosèrpina a Santa Maria de Covet: Un Enigma Esculpit en Pedra
El quart capitell del trifori de Santa Maria de Covet presenta una escena ben curiosa. En dues de les cares, que donen la sensació d’estar sense acabar, trobem escassos elements vegetals sobre una superfície plana, sense decorar.
En canvi, en les altres dues cares, una figura humana rígida, vestida amb túnica, porta una mena de garrot a la mà dreta i agafa pels cabells a un altre personatge. Aquest es troba en l’altra cara del capitell i porta quelcom a la mà esquerra.
Què representa aquesta misteriosa escena?
Alguns estudiosos hi veuen una al·legoria del pas cíclic de les estacions, escenificada a través d’un dels mites més antics i fascinants de la cultura clàssica: el Rapte de Prosèrpina.
Si aquesta teoria fos certa, ens trobaríem davant d’un fet extraordinari: seria l’única representació documentada del mite de Prosèrpina en l’art romànic peninsular, i a més, es tractaria d’una escena que quedaria fora de l’ortodòxia catòlica, és a dir completament pagana.
El mite de Prosèrpina (Persèfone en la mitologia grega) explica l’origen de les estacions.
Quan Prosèrpina roman amb la seva mare, Ceres (equivalent a la deessa grega Demèter) deessa de l’agricultura i la fertilitat, la terra s’omple de vida: les flors esclaten i els camps reverdeixen. Però quan, a la tardor, marxa a l’inframón amb Plutó (equivalent al deu grec Hades), la natura s’apaga.
Ceres, afligida per la seva absència, deixa de fer créixer les collites, i així arriben el fred i la foscor dels dies amb menys hores de sol de l’hivern.
Si observem amb detall el capitell, podem identificar els protagonistes d’aquesta llegenda en plena acció:
Prosèrpina, amb espigues de blat a la mà esquerra (símbol en clara referència a la seva mare, Ceres), és arrossegada dels cabells pel déu Plutó, que la força a acompanyar-lo al regne dels morts, a l’inframón, en una posició inclinada que denota la imposició de la força de Plutó.
Les altres escenes del capitell, trobem elements que reforcen aquesta interpretació. Les flors que decoren algunes cares simbolitzarien la primavera i l’estiu, quan Ceres i Prosèrpina regnen juntes sobre la terra.
En canvi, a les cares corresponents a la tardor i l’hivern, la decoració desapareix, evocant el moment en què la natura queda despullada de vida. L’únic element que hi roman és la magrana, el fruit sagrat de l’inframón i símbol de la tardor i l’hivern.
Segons la llegenda, Plutó no volia deixar escapar Prosèrpina després d’haver-la raptada. Per assegurar-se que tornaria a l’inframón, li va oferir una magrana i la va convèncer perquè en mengés sis llavors.
Aquest gest va resultar un engany en tota regla de Plutó cap a Proserpina: segons les normes divines, qualsevol ànima que ingerís menjar del regne dels morts hi quedava vinculada per sempre.
Aquest mite és tan poderós que, en l’antiguitat, es creia que els aliments de color vermell només podien ser oferts als morts. La magrana, en particular, va quedar vinculada als rituals funeraris i a les creences sobre el més enllà.
Davant d’aquesta situació, Júpiter, el déu suprem del cel i pare de Prosèrpina, va intervenir per posar-hi pau. Es va establir un pacte: Prosèrpina passaria sis mesos amb Plutó a l’inframón (època de l’any que correspondria a la tardor i l’hivern) i sis mesos amb la seva mare Ceres, permetent així el retorn de la primavera i l’estiu.
Que hi fa, però, aquesta escena en una església romànica? És una qüestió oberta. El mite de Prosèrpina és una de les grans històries de l’antiguitat clàssica, però no forma part del discurs habitual del cristianisme medieval.
Podria ser que els escultors de Santa Maria de Covet haguessin volgut representar una al·legoria del cicle de la vida i la mort? O potser el coneixement de la mitologia clàssica encara persistia en els cercles culturals de l’època i es filtrava en les representacions religioses?
Sigui com sigui, aquest capitell ens convida a reflexionar sobre el ric imaginari simbòlic del romànic, on les creences antigues i la fe cristiana sovint s’entrellacen d’una manera fascinant.
Fonts
Vidal Garcia, M. Representación del Pecado Original en la iconografía románica catalana: Lujuría y Penitència. Trabajo Fin de Grado, 2016-2017.
Yarza, J. Aproximación estilística i iconogràfica en la portada
de Santa Maria de Covet. "Quaderns d'estudis medievals" 1982,
9-III p. 535-556.
Adell Gisbert, J.A.; Yarza, J; Tormo, J. Santa Maria de Covet. El Pallars Sobirà, el Pallars Jussà (“Catalunya romànica”, vol. XV). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Situació en el Mapa de Covet
QUÈ, QUI, COM?
Aquí trobareu tot allò que no us podeu perdre sobre la Serra del Montsec: el Montsec d'Ares, el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el Montsec de l'Estall amb les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (Lleida, Catalunya), i La Ribagorça d'Osca (Aragó).
Benvinguts al territori de la Serra del Montsec. Un paradís terrenal i celestial on gaudir de l’observació astronòmica de l’univers, del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podràs practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, l’espeleologia, el senderisme i el bikepacking.
No us avorrireu pas!
Seguir llegint…GAUDIU DEL TEMPS. NO PRORAMEU CADA HORA DEL VIATGE
✔️ Passegeu sense pressa. Entreu als bars on hi trobeu parroquians jugant al dòmino o a la botifarra. Allibereu-vos dels algoritmes de recomanació.
✔️ Exploreu fora de la vostra zona de confort. Descobriu nous mons i sabors a través d’altres persones, encara que no sempre us agradin. Només ho sabreu si ho proveu.
✔️ Defugiu la uniformitat global. Sou vosaltres qui podeu preservar la diversitat cultural davant els interessos dels algoritmes.
✔️ Adopteu el ritme local. Oblideu-vos de les presses i descobriu l’essència tradicional del medi rural.
✔️ Consumiu responsablement. Trieu productes i serveis locals, minimitzeu els residus i utilitzeu papereres o containers. Si no n’hi ha, emporteu-vos la brossa a casa.
PROTEGIU EL TERRITORI MONTSEC
Molts paratges de la Serra del Montsec són espais protegits, i alguns especialment fràgils. Estan gestionats per diferents administracions sota règims de protecció específics.
✔️ Si vas en bicicleta de muntanya, segueix només les pistes marcades per evitar danyar la vegetació, alterar la fauna o causar erosió als camins.
✔️ Respecta aquests espais per preservar el seu valor científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic i mediambiental.📢 ARTICLE PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA A SERRADELMONTSEC.COM
Cap dels continguts del web SerradelMontsec.com i SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.
Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.
Si t'agraden aquests continguts i aquestes fotografies i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com.